Abu-Ubayd al-Bakrí

Abu Ubayd al-Bakri conegut principalment com Al-Bakri, i de nom complert Abu Ubayd Abd Allah ben Akd al-Aziz ben Muhammad ben Ayyub al-Bakri (segle XI, vers 1010-1094) fou un geògraf àrab andalusí, el més gran de l'occident musulmà junt amb al-Idrisi. Era fill d'Izz al-Dawla Abd al-Aziz al-Bakri, que fou emir d'Huelva (Walba) i Saltés (Shaltish), emirat fundat el 1012 i que va tenir un o dos sobirans, Izz al-Dawla Abd al-Aziz al-Bakri amb seguretat i potser el seu pare (avi del geògraf) Abu Musab Muhammad ben Ayyub, ja que el 1051, sota pressió política i militar, va haver d'entregar l'emirat al rei Al-Mutadid Ibn Abbad de Sevilla. La família es va establir a Còrdova.

En aquest temps governava Còrdova la dinastia Djahwarita o Djahwàrida i el seu cap, Abu l-Walid Muhammad ben Djahwar va protegir a la família.

El seu pare va morir vers el 1064. Va ser alumne del cronista Abu Marwan Ibn Hayyan i va treballar per la cort dels Banu Sumaidh d'Almeria i per alguna altre. Quan van arribar els almoràvits a la península ja havia escrit la major part de les seves obres i sembla que mai havia viatjat. Amb el soldà almoràvit es va establir a Còrdova on va morir l'octubre/novembre del 1094

Va escriure diverses obres:

• Kitab al-Nabat (botànica)
• fi a'lam nubuwwat nabiyyind ("signes de la missió profètica" és una descripció, el títol és desconegut, obra religiosa)
• Quatre obres de filologia
• Kitab al-Mu'djam ma sta'djam (geografia)
• Kitab al Mamalik wa l-masalik ("Descripció dels regnes i els itineraris", geografia, la seva obra principal). D'aquesta obra les seves fonts principals foren Muhammad ben Yusuf al-Warrak (especialment sobre l'Ifriquiya, i l'obra del qual s'ha perdut), Abu Ubayd Ahmad ben Umar al-Udhri, mort a Almeria el 1085, i el jueu tortosí Ibrahim ven Yakub al-Israili al-Turtushi, del començament segle X (també la seva obra està perduda). La va acabar el 1068.