Tondrakians: diferència entre les revisions
m cat |
m Bot: substitució automàtica de text (- es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + per tal que , - per tal d |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Els '''tondrakians''' foren els [[paulicians]] d'[[Armènia]]. El seu nom venia de la ciutat de Tondrak o Thondrak on tenia el seu centre principal. La secta rebutjava la forma de baptisme de l'església armènia, l'eucaristia, el matrimoni i altres pràctiques. |
Els '''tondrakians''' foren els [[paulicians]] d'[[Armènia]]. El seu nom venia de la ciutat de Tondrak o Thondrak on tenia el seu centre principal. La secta rebutjava la forma de baptisme de l'església armènia, l'eucaristia, el matrimoni i altres pràctiques. |
||
El patriarca Hovahnnes III va fer dos sínodes contra els paulicians, un a [[Dwin]] el 719 i un a [[Manazkert]] el 726, però les condemnes no van servir per res. L'heretgia, en la seva forma armènia, va |
El patriarca Hovahnnes III va fer dos sínodes contra els paulicians, un a [[Dwin]] el 719 i un a [[Manazkert]] el 726, però les condemnes no van servir per res. L'heretgia, en la seva forma armènia, va néixer el 840 a Thondrak iniciada per Sembat de Zarehavan, i foren anomenats inicialment Thulalians (durant el temps que van tenir com a centre la ciutat de Thulail) i Arevordiq (fills del sol). |
||
Gregori Magistros (Grigor Pahvlavuni), un armeni que fou governador imperial d'aquelles regions a la primera meitat del segle XI, anomenava Tondrak com Shnavank, «Monestir de gossos». Suposadament el heretges practicaven ritus satànics i la promiscuïtat amb les dones. |
Gregori Magistros (Grigor Pahvlavuni), un armeni que fou governador imperial d'aquelles regions a la primera meitat del segle XI, anomenava Tondrak com Shnavank, «Monestir de gossos». Suposadament el heretges practicaven ritus satànics i la promiscuïtat amb les dones. |
||
Revisió del 11:47, 13 oct 2008
Els tondrakians foren els paulicians d'Armènia. El seu nom venia de la ciutat de Tondrak o Thondrak on tenia el seu centre principal. La secta rebutjava la forma de baptisme de l'església armènia, l'eucaristia, el matrimoni i altres pràctiques.
El patriarca Hovahnnes III va fer dos sínodes contra els paulicians, un a Dwin el 719 i un a Manazkert el 726, però les condemnes no van servir per res. L'heretgia, en la seva forma armènia, va néixer el 840 a Thondrak iniciada per Sembat de Zarehavan, i foren anomenats inicialment Thulalians (durant el temps que van tenir com a centre la ciutat de Thulail) i Arevordiq (fills del sol).
Gregori Magistros (Grigor Pahvlavuni), un armeni que fou governador imperial d'aquelles regions a la primera meitat del segle XI, anomenava Tondrak com Shnavank, «Monestir de gossos». Suposadament el heretges practicaven ritus satànics i la promiscuïtat amb les dones.
Foren perseguits i gaire be exterminats però encara al segle XIX encara es van trobar comunitats tondrakianes a l'Armènia russa.