Dwin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Dwin (Dovin en armeni) fou una ciutat d'Armènia de la que fou capital des vers el 332 al tomb del any 700. El seu nom és d'origen part i voldria dir turó. Fou fundada pel rei Khosrov II d'Armènia a la vora del riu Azat, afluent del Araxes, com a nova capital, anomenada per substituir a Valarshapat i Artaxata (vers 332).

El 387 va quedar a la Persarmènia i el 426 va esdevenir la seu dels marzbans perses. El 481 fou evacuada pel marzban i ocupada pels rebels, i després evacuada per aquestos, però finalment es van imposar i s'hi van establir definitivament el 484 quant el marzban Shahpuhr de Rayy va sortir del país després d'una greu derrota dels sassànides contra els huns heftalites. El patriarca del país va decidir traslladar llavors la seu patriarcal a Dwin. S'hi va celebrar el sínode del any 554 que va trencar amb l'església grega i va crear l'església armènia. L'era armènia va començar després d'aquesta decisió el 1 de juliol del 552. El 570 (o 571) el marzban Suren va fer matar al cap nacionalista Manel Mamikonian. Això fou un greu error doncs tots els nakharars del partit nacionalista es van revoltar. La direcció de la rebel·lió fou assumida per sa germà Vardan III Mamikonian i pel patriarca Hovhannes II Gabelian. Els rebels es van concentrar a Artaxata (primavera del 571 o febrer del 572). El poble de Dwin es va revoltar i el marzban Suren i la seva guàrdia foren massacrats. La guarnició persa va fugir, però els perses van tornar i la van recuperar. Els rebels van demanar ajut a Bizanci i l'emperador Justi II els hi va acordar (572). Vardan III va entrar per segona vegada a Dwin, després d'una lluita que va comportar la destrucció parcial de la ciutat.

El 590 un exèrcit bizantí sota el comandament del patrici Joan va entrar en Persarmènia i va assetjar Dwin. Però abans de prendre-la el pretendent al tron persa, Cosroes II, fill d'Hormidz IV, es va refugiar a Bizanci i va prometre cedir la Mesopotàmia del nord, part d'Armènia i Ibèria fins a Nisibe als bizantins si l'ajudaven a prendre el poder. Maurici va decidir ajudar-lo i els bizantins van passar a l'ofensiva deixant la lluita davant Dwin. Cosroes II va accedir al tron i el nou rei va complir la seva paraula i va tornar als bizantins (591) els territoris promesos inclòs una part d'Armènia fins a Dwin (la frontera entre perses i bizantins es va establir als rius Hurazdan i Azat). Dwin ciutat restava en territori persa i cap a l'oest era bizantí.

El 602 Maurici fou enderrocat i mort per Focas. Cosroes de Pèrsia, aliat de Focas, clamant venjança, va declarar la guerra contra l'imperi, guerra que durarà 25 anys (604 a 629). Ja el 603 un exèrcit dirigit per Djuanveh (transcripció armènia) es va establir a Dwin. Els perses van obtenir nombroses victòries. El 623 l'emperador Heracli, va iniciar una contraofensiva. Va passar per Teodosiòpolis i va anar fins a Dwin ocupant ambdues ciutats i va seguir fins a la Mèdia arribant prop de Gandja. El 628 es va fer la pau que va restablir les fronteres anteriors.

Vers el 642 els àrabs van envair a Armènia per Taron, Bzuniq, Aliovit i Kogovit i van entrar al Airarat cap a Dwin. El nakharar Vardik de Mokq va guiar als àrabs. Dwin fou ocupada el 6 d'octubre del 642. Dotze mil armenis foren massacrats i 35.000 foren fets presoners. El governador Teòdor Restuni va intentar atacar-los al retirar-se però fou derrotat. Desapareguts els sassànides, el els bizantins dominaven tota l'Armènia. L'emperador Constantí II el 647 va voler cohesionar el país i va demanar la unió de l'església armènia a l'església ortodoxa grega. Un concili es va fer a Dwin vers el 648 però la proposta fou rebutjada.

El califa Moawiya va donar a l'Armènia autonomia local i set anys d'exempció d'impostos a canvi de pagar 500 dinars de plata a l'any i d'aixecar un exèrcit de quinze mil homes pel califa; cap força estrangera podria entrar a Armènia però els àrabs no hi enviarien tampoc guarnicions, però sí exèrcits si era envaïda pels bizantins. Una assemblea de nakharars va acceptar la proposta i Grigor Mamikonian i Sembat II Bagratuni es van constituir en hostatges del califa. Constantí II va reaccionar i va envair Armènia el 654. Es van enviar oficial a detenir al governador Teòdor Reshtuni, però aquest els va empresonar i després es va refugiar a l'illa de Althamar al llac Van. L'emperador va entrar a Dwin i s'hi va establir. Mushel Mamikonian fou nomenat cap de la cavalleria i lloctinent general. Llavors va imposar la doctrina del concili de Calcedònia. Finalment l'emperador va retornar a Constantinoble i va nomenar governador a Maurianos. El 655 Un exèrcit àrab va fer reconèixer la sobirania del califa a tots el nakharars. Teòdor va entrar a Dwin amb els àrabs, que després van tornar a Síria. El general Habib Ibn-Maslama es va establir al Aragadzotn com una espècie d'ambaixador i àrbitre. Maurianos va contraatacar i va recuperar Dwin però quant anava cap a Nakhichevan (656) fou sorprès pels àrabs i derrotat. Maurianos va fugir cap a Geòrgia i els àrabs van recuperar Dwin.

El patriarca David I d'Aramuniq (728-741) que residia a Dwin, considerant que la ciutat, que estava esdevenint una ciutat musulmana i era la residència dels emirs o governadors àrabs, va decidir traslladar la residencia a la seva vila natal (Aramuniq) i Dwin va començar a declinar com a ciutat armènia. Un palau àrab per l'emir (Dar al-Imara), una mesquita, una presó, i altres edificis hi foren construïts pels àrabs. Vers el 710 fou fortificada,.

Mushel Mamikonian encapçalava la resistència armènia a les muntanyes el 771 i va obtenir alguns èxits notables, essent el principal la derrota de la guarnició àrab de Dwin (quatre mil homes) que havia sortit a perseguir-lo, derrota que fou obra de Mushel amb només 200 homes

Vers el 813 fou ocupada per l'emir qaisita de Manazkert Djahap al-Qaisi.[1] Shapuh, germà del cap armeni Ashot I Msaker, fou enviat contra Abd al-Malik, fill de Djahap, i va saquejar la regió de Dwin, i quant tornava els àrabs van sortir de la ciutat per perseguir-lo, moment en què els àrabs de la ciutat es van revoltar. Segons l'historiador Vardan Abd al-Malik fou mort pels rebels (després del 820) però el mateix historiador en un altra paràgraf diu que la mort del emir fou obra del mateix Ashot Msaker.

Bogha al-Khabir va tenir Dwin com a quarter general per Armènia del 852 al 854.

Després del 890 Sembat I el màrtir va combatre als emirs Muhammad i sa germà Umay, d'origen no conegut, que governaven a Dwin als que va derrotar i va enviar a l'emperador bizantí. De resultes d'això Afshin al-Sadj d'Azerbaidjan va envair Armènia i va ocupar Dwin. El 893 la ciutat fou destruïda per un terratrèmol. El palau del patriarca, que almenys des del 886 tornava a ser a Dwin, fou destruït i el patriarca va traslladar la residència a la veïna Eshmiadzin.

El 899 Afshin va instal·lar a Dwin com a governador al seu propi fill Diwdad amb un eunuc de confiança de nom Yusuf. El rei armeni Sembat es va entrevistar amb l'eunuc Yusuf, i a costa de molts regals va aconseguir que el deixes tranquil en els dominis reials, però no va obtenir cap més promesa per a altres territoris. Yússuf es va enemistar am Afshin, i per por, va fer alliberar als seus hostatges armenis especialment a Ashot Erkath, fill del rei, i la cunyada (esposa de Mushel, germà del rei) i va fugir amb ells cap a Armènia. El rei li va fer molts regals i el va fer ric i Yússuf se'n va anar a viure a Egipte (on un dia es va saber la seva traïció i el van matar). Afshin estava reunint a Bardaa un exèrcit per castigar a Yússuf quan va morir (març del 901). Diwdad, el seu fill, va tornar precipitadament a Azerbaidjan i les tropes que restaven també van tornar. Diwdad ben Afshin no va aconseguir el poder doncs fou expulsat pel seu oncle Yússuf ibn Abi-s-Saj (agost del 901). Yússuf va ocupar altra vegada Dwin (902) i fins i tot va acabar per matar al rei Sembat I el 914 a la mateixa Dwin.

Vers el 919, presoner Yússuf al-Sadji del califa, el seu lloctinent Subuk (Sbuk o Sunbuk) va exercir el poder a Dwin, va afavorir al anti-rei armeni conegut com a Ashot l'sparapet, i va rebutjar (vers 921) un atac bizantí. Subuk va morir el 922 i el va succeir el seu ghulam Nasr Subuki. El 923 el rei d'Armènia va decidir anar al Azerbaijan i fer homenatge a Yusuf. Aquest el va reconèixer i li va donar la corona reial. Li va donar autorització per sotmetre a Ashot l'sparapet, que era a Dwin sota la protecció de Nasr. Ashot va atacar Dwin però fou rebutjat amb moltes pèrdues. El patriarca Hovhannes va ajustar una treva. Des llavors no obstant Ashot ja no va tenir el suport sadjida. El 924 Nasr fou cridat per Yússuf i substituït per Bashir o Bishr o Bekr, que va retirar qualsevol suport a Ashot; Bekr va provar de capturar al rei armeni Ashot II Erkath, sense èxit; els atacs musulmans al Shirak foren contestats pel rei, sobretot per la gent de Georg Marzpetuni, que els va fer retirar cap a Dwin. Vers el 927, al sortir Yússuf per ordre del Califa a lluitar contra els càrmates, Nasr va recuperar el seu lloc. Vers el 928 va ciutat fou atacada pel bizantí Joan Corcuas que fou rebutjat per Nasr. Des el 929 tant a Azerbaidjan com a Dwin van governar oficials sadjides dels que no es coneixen els noms. El 941 Dwin pertanyia a Daysam ben Ibrahim al-Kurdi però vers el 942 en fou expulsat per Marzuban ben Muhammad ben Musafir, de la dinastia musafírida; el 949 dos aventurers Fadl ben Djafar al- Hamdami i Ibrahim al-Dabbi es van fer amb el poder a la ciutat aprofitant la derrota i captivitat de Marzuban davant el buwàyhida Rukn al-Dawla, però al cap d'uns mesos tornava a estar en mans de Daysam que va expulsar als dos caps. El 951, sense que se sàpiga com, Muhammed ben Shaddad es va fer amb el poder a Dwin i va dominar la regió entre el Kura i l'Araxes. Per tres vegades fou atacat Muhammad a Dwin: la primera pel musafírida Ibrahim ben Marzuban, que fou rebutjat i llavors Muhammad va construir una fortalesa als afores de la ciutat; a la segona Ibrahim va aconseguir ocupar la ciutat i posar-hi una guarnició, però al cap d'un temps els habitants es van revoltar i van cridar altra vegada a Muhammad. La tercera vegada fou atacada per Ashot III Olormadz d'Ani (953-977) que fou rebutjat. Vers el 954 Marzuban que ja havia estat alliberat i havia derrotat a Daysam ben Ibrahim al-Kurdi a l'Azerbaidjan, va atacar Dwin. Muhammad va fugir al Vaspurakan i després va passar a Constantinoble buscant ajuda per recuperar el poder però va morir el 955. Un dels seus tres fills governarà aviat a Dwin.

Dwin va restar en mans del musafírides fins al 983. Mushel rei de Kars es va aliar vers el 983 al musafírida Abul Haidja (Ablhadj) emir de Dwin i Azerbaidjan. Aquest va entrar al Vanad (Kars) però hi va fer destruccions d'esglésies i en fou expulsat; llavors va atacar a l'emir de Goltn (Ordubad, al sud-est de Nakhichevan), Abu Dulaf al-Shaybani (probablement seria al-Shaddadi, a les fonts armenies Aputluph), que el va derrotar i li va prendre les seves possessions armènies, principalment Dwin.

Vers el 987 l'emir Rawwàdida Abul Haidja al-Rawwadi al-Kurdi va derrotar el seu enemic l'emir Abu Dulaf de Goltn (el 971 els shaddàdides s'havien apoderat de Gandja i en els següents anys havien dominat entre el Kura i el Araxes a costa del Rawwàdides) i va seguir fins a Dwin, que se li va sotmetre. Llavors es va considerar ostikan d'Armènia com temps enrere i va emanar el tribut als prínceps armenis. Sembat II Tiezerakal d'Ani per evitar la guerra va pagar el tribut demanat i després d'això l'emir va retornar a l'Azerbaidjan. El 988 l'emir va morir durant una expedició a Vaspurakan i el seu fill i successor Mamlam ben Abul Haidja va signar un tractat de pau amb Sembat II, però immediatament va perdre Dwin davant Abu Dulaf (vers 989) que la va tenir un temps per després perdre-la vers el 993 a mans de Gagik I d'Ani (989-1020) que davant d'una gran coalició armènia es va retirar al Arran a les seves possessions. El rei Hovhannes-Sembat d'Ani la va perdre el 1021 davant Fadl I de Gandja, que va imposar tribut a Ani. El seu fill Abul Aswar Shawur fou nomenat governador mentre Fadl I governava a Gandja. Després Abul Aswar (o Abul Uswar) va exercir el domini de totes les possessions shaddàdides del 1049 al 1067. Vers el 1030 l'emir de Dwin Abul Uswar (armeni Apu-Svar, pels bizantins Aplesphares) es va barallar amb el rei de Lori David Anholin, del que era cunyat, i va envair el territori del regne de Lori ocupant una part (el sud) i al cap d'un any es va preparar per atacar el nord. David va demanar ajut a l rei d'Ani que va enviar tres mil homes; al de Siunia (anomenat per Mateu d'Edessa com "rei de Kapan") que igualment va enviar tres mil homes; a Bagrat IV de Geòrgia que va enviar un contingent dirigit per Liparit Orbelian del que feien part uns centenars de soldats del rei de Kakhètia Kvirike III el gran i uns quants del emir de Tbilisi; i al patriarca Hovseph d'Aghuània que dirigís als religiosos i monjos. Amb aquesta ajuda els musulmans foren derrotats i David va fer molt de botí i va recuperar tot el terreny perdut.

Vers el 1044, els bizantins que assetjaven Ani, es van aliar a Abul Uswar de Dwin al que el parakimomene Nikolaos (l'eunuc encarregat de la conquesta d'Ani) va demanar atacar la ciutat a canvi de diners i dignitats però l'emir va demanar la possessió dels territoris que conquerís i finalment l'emperador ho va acceptar per un crisòbul segellat amb la gran butlla d'or reservada als caps d'estat aliats. Abul Uswar va atacar Shirak i va conquistar alguna fortaleses i viles (1044). Els nakharars d'Ani, comprenent que el rei Gagik II d'Ani (virtual presoner bizantí) no podria tornar, van estudiar donar la corona al bagràtida David Anholin de Lori o a l'emir de Dwin Abul Uswar, casat amb una germana de David Anholin, però el patriarca Petros no aprovava cap dels candidats i finalment va acordar l'entrega de la ciutat i altres fortaleses als bizantins, cosa que es va produir el 1045. Miguel Iasites, duc d'Ibèria fou encarregat del govern i va fer tornar a l'emir de Dwin les fortaleses que ocupava i que els bizantins havien solemnement promès que podria conservar. Però no solament això sinó que van atacar Dwin que esperaven ocupar. Però Abul Uswar els hi va preparar un parany i desenes d'arquers amagats a les vinyes de la rodalia van destruir l'exèrcit grec. L'hivern del 1046-1047 els bizantins van tornar a atacar Dwin sense èxit, però van conquerir les fortaleses que abans foren d'Ani: Sourb Mariam, Ampier o Anberd, Hagios Gregorios i Khelidonion (probablement la ciutadella d'Erevan). Abul Uswar de Dwin es va sotmetre el 1055 a Toghrul Beg, i seguidament va dirigir una expedició a la ciutat bizantina d'Ani. El seljúcida Alp Arslan, després d'un llarg setge, va ocupar Ani el 16 d'agost de 1064 i la ciutat fou donada en feu a Fadlun ben Abul Uswar, fill del emir de Dwin i Gandja. Quant el pare va morir el 1067 Fadlun va obtenir Dwin el 1072, mentre l'altra branca shaddàdida governava a Gandja.

La branca Shaddàdida de Dwin i Ani va governar fins al 1105 en què Dwin fou capturada per un amir turc per poc temps, per caure després en mans de Tughan Arslan, amir de Bidlis i Arzen i vassall dels ortúkides. Durant les lluites entre Mahmud i Toghrul fou recuperada pel shaddàdida Fadl III, però al morir aquest el 1130 fou recuperada per un fill de Tughan Arslan. Fou llavors que l'avi de Saladí, el kurd Shadi, que vivia a Dwin (havia nascut a un llogaret proper) es va traslladar a Takrit.

El 1162 la ciutat fou ocupada i saquejada pels georgians i la mesquita demolida. Però la ciutat fou ocupada pels Ildegizides i els successius atacs georgians rebutjats fins al 1203 en què per fi els georgians van poder ocupar la ciutat i conservar-la per més de 20 anys. El 1225 la va ocupar Djalal al-Din el khwarizmshah. Entre 1236 i 1239 la ciutat fou destruïda pels mongols.

La ciutat tenia molts tallers artesanals, entre ells de teixits amb pel de cabra (anomenats mirizza), teixits anomenats armenis, tints vermells pel quermes (kirmis), teles de seda amb dibuixos anomenats buzyun, i una especialitat local apreciada a tots els països musulmans: els llaços de pantaló (tikha, plural tikak).

Les excavacions fetes el 1953 han posat a la llum el palau dels governadors i altres més antics, el palau del patriarca (construït vers 461-485), i la catedral (destruïda al terratrèmol del 893).

Coord.: 40° 00′ 17″ N, 44° 34′ 45″ E / 40.004686,44.579170

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Musheghean, Kh. A.. History and coin finds in Armenia (en anglès). Moneta, 2000, p.11. ISBN 9074623239.