Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix

Attash Ahmad ibn Abd al-Malik (mort 11107) fou un da'i (missioner) i líder ismaïlita del segle XI i començament del XII, del temps del sulta Barkyaruk, i contemporani de al-Hasan al-Sabah, el cap d'Alamut. Era fill d'un reputat savi.

Va exercir com da'i a al-Iraqayn (Iraq Adjemi) i va viure a Esfahan fins que per la seva activitat va haver de fugir i va anar a Rayy on el 1072 va introduir a al-Hasan al-Sabah con a quadre entre els da'is i el va enviar a Egipte; també es diu que fou el que va captar a Rais Muzaffar de Gerdukh pel moviment. El seu fill Ahmad ibn Attash, mentre, havia restat a Esfahan on es va introduir a la fortalesa de Shahdez (o Qaḷʿa-ye Jalālī, construïda en temps de Malik Shah 1072-1092), com a mestre pels fills dels soldats daylamites; progressivament va convèncer a la guarnició de les seves idees. Al-Hasan al-Sabah va ocupar Alamut el 1090 i el fet de que era a Daylam va facilitar la tasca a Shahdez que amb tota la guarnició i part de la població de la rodalia va passar a mans dels ismaïlites (per dotze anys, 1095-1107, segons Rashid al-Din) així com un altre fortalesa, la de Kalandjan, també a la rodalia d'Esfahan. Ubayd Allah ibn Ali Katibi, valí d'Esfahan, va pactar amb Attash i el seu fill. Quan els ismaïlites van començar a recaptar taxes la població es va posar en contra. Barkyaruk, enfrontat a problemes interns, va transigir amb els ismaïlites, però la situació va canviar sota Muhammad ibn Malik Shah que després de la mort de Barkyaruk el 1104, va començar a combatre el moviment ismaïlita a les seves fortaleses.

Shahdez fou assetjada durant un any; Attash va demanar la pau al·legant que els seus seguidors eren musulmans plens i no podien ser objecte de guerra. Discussions teològiques van seguir que no foren acceptades per Muhammad ibn Malik Shah. Shahdez fou conquerida finalment el 1107 pel visir seljúcida Sad al-Mulk Abi, i Attash i el seu fill foren capturats; la seva dona es va tirar des de les muralles; Attash fou passejat pels carrers de la ciutat per ser ridiculitzat i finalment se li va arrancar la pell encara viu. El seu cap i el del seu fill, també executat, foren enviats a Bagdad.

Bibliografia

• M. G. S. Hodgson, The Order of the Assassins, La Haia, 1955