Mètode Sainte-Laguë: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al
Línia 7: Línia 7:
El Sainte-Laguë és un mètode divisor, com el [[Regla D'Hondt|mètode d'Hondt]], encara que el seu divisor és diferent.
El Sainte-Laguë és un mètode divisor, com el [[Regla D'Hondt|mètode d'Hondt]], encara que el seu divisor és diferent.


Un cop que tots els vots s'han computat, es calculen els [[quocient|quocients]] successius per a cada llista. La fórmula per el quocient és <math>\frac{V}{2s+1}</math>, on ''V'' és el nombre '''total''' de vots que la llista ha rebut, i ''s'' és el nombre d'escons que el partit ha obtingut fins aquell moment, al principi 0 per a tots els partits. (La fórmula que utilitza el sistema d'Hondt és <math>\frac{V}{s+1}</math> ). A tota la llista se li aplica un quocient major cada cop que guanya un escó, quocient que es recalcula a partir del nou nombre d'escons obtinguts. El procés es repeteix successivament fins a completar la distribució de tots els escons disponibles.
Un cop que tots els vots s'han computat, es calculen els [[quocient|quocients]] successius per a cada llista. La fórmula pel quocient és <math>\frac{V}{2s+1}</math>, on ''V'' és el nombre '''total''' de vots que la llista ha rebut, i ''s'' és el nombre d'escons que el partit ha obtingut fins aquell moment, al principi 0 per a tots els partits. (La fórmula que utilitza el sistema d'Hondt és <math>\frac{V}{s+1}</math> ). A tota la llista se li aplica un quocient major cada cop que guanya un escó, quocient que es recalcula a partir del nou nombre d'escons obtinguts. El procés es repeteix successivament fins a completar la distribució de tots els escons disponibles.


{| class="wikitable"
{| class="wikitable"

Revisió del 19:49, 15 nov 2008

El mètode Sainte-Laguë, també conegut com mètode de la mitjana més alta (altres denominacions són mètode Webster i mètode del divisor amb arrodoniment estàndard) és un sistema per distribuir escons proporcionalment en assemblees representatives escollides mitjançant el vot a llistes de partits. Porta el nom del matemàtic francès André Sainte-Laguë. El mètode Sainte-Laguë és molt similar a la regla D'Hondt, però afavorint els partits petits.

El mètode Sainte-Laguë s'aplica a Nova Zelanda, Noruega, Suècia, Dinamarca, Bòsnia i Hercegovina, Letònia, Kosovo, i els estats alemanys d'Hamburg i Bremen.

Exemple

El Sainte-Laguë és un mètode divisor, com el mètode d'Hondt, encara que el seu divisor és diferent.

Un cop que tots els vots s'han computat, es calculen els quocients successius per a cada llista. La fórmula pel quocient és , on V és el nombre total de vots que la llista ha rebut, i s és el nombre d'escons que el partit ha obtingut fins aquell moment, al principi 0 per a tots els partits. (La fórmula que utilitza el sistema d'Hondt és ). A tota la llista se li aplica un quocient major cada cop que guanya un escó, quocient que es recalcula a partir del nou nombre d'escons obtinguts. El procés es repeteix successivament fins a completar la distribució de tots els escons disponibles.

Partit Vots /1 /3 /5 /7 /9 /11 /13 Escons
Partit A 120.000 1r 120.000 4t 40.000 24.000 17.142 13.333 10.909 9.230
Partit B 100.000 2n 100.000 33.333 20.000 14.286 11.111 9.090 7.692
Partit C 40.000 3r 40.000 13.333 8.000 5.714 4.444 3.636 3.076

Mètode modificat

Per a evitar donar escons als partits més petits, hi ha llocs on es modifica el mètode. En alguns casos, com a Nova Zelanda, cal tenir un mínim de vots (el 5%, en aquest cas) per a poder entrar en el repartiment d'escons. En altres casos, com a Suècia i Dinamarca, la primera divisió no és entre 1, sinó entre 1,4, fent així també més difícil accedir al primer escó.

Partit Vots /1,4 /3 /5 /7 /9 /11 /13 Escons
Partit A 120.000 1r 85.714 3r 40.000 24.000 17.142 13.333 10.909 9.230
Partit B 100.000 2n 71.428 4t 33.333 20.000 14.286 11.111 9.090 7.692
Partit C 40.000 28.571 13.333 8.000 5.714 4.444 3.636 3.076

En l'exemple anterior, amb el mètode modificat com a Suècia, el Partit C no hagués obtingut el 3r escó, sinó el 5è, de manera que si en lloc de repartir-se'n vuit se'n repartissin tres o quatre no n'hauria obtingut cap.