Tondrakians

Els tondrakians foren els paulicians d'Armènia. El seu nom venia de la ciutat de Tondrak o Thondrak on tenia el seu centre principal. La secta rebutjava la forma de baptisme de l'església armènia, l'eucaristia, el matrimoni i altres pràctiques.

El patriarca Hovahnnes III va fer dos sínodes contra els paulicians, un a Dwin el 719 i un a Manazkert el 726, però les condemnes no van servir per res. L'heretgia, en la seva forma armènia, va néixer el 840 a Thondrak iniciada per Sembat de Zarehavan, i foren anomenats inicialment Thulalians (durant el temps que van tenir com a centre la ciutat de Thulail) i Arevordiq (fills del sol).

Gregori Magistros (Grigor Pahvlavuni), un armeni que fou governador imperial d'aquelles regions a la primera meitat del segle XI, anomenava Tondrak com Shnavank, «Monestir de gossos». Suposadament el heretges practicaven ritus satànics i la promiscuïtat amb les dones.

Foren perseguits i gaire be exterminats però encara al segle XIX encara es van trobar comunitats tondrakianes a l'Armènia russa.