Euric: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 22:17, 9 març 2009

Euric, també conegut com a Evaric o Erwig (415-484) fou un rei visigot de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb Ragnagilda, filla suposada de Meroveu, rei dels francs.

Al començament del seu regnat la situació originària del regne de Tolosa en relació amb l'imperi romà havia evolucionat tant, que ja obrava amb completa independència. Va emprendre aleshores per compte propi, sense pactar previament amb els romans, activitats expansives a la Gal·lia i a Hispània; les primeres, amb l’excusa d’oposar-se al reconeixement de l’emperador Antemi, i les segones, amb la d'ajudar els visigots que encara lluitaven contra els sueus.

En 476 va expandir els territoris visigots des del riu Loira fins l'Ebre, conquerint Barcelona i Tarragona mercè els esforços d'Heldefred el 480, expandint-se cap el sud de la Península Ibèrica. Alhora, al nord va lluitar contra francs i saxons, i matà el cap dels bagaudes de la vall del Fresser. Va aconseguir el reconeixement dels seus dominis per l'emperador Juli Nepós, fet que significà la separació formal i de fet, d'aquests territoris respecta l'imperi romà. També va crear el primer codi legal visigot, el Codex Eurici (Codi d'Euric).

Enllaços

Edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire Capítol 37
Edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire capítol 38

Precedit per:
Teodoric II

Rei visigot

Succeït per:
Alaric II

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 '''Euric''', també conegut com a ''Evaric'' o ''Erwig''  ([[415]]-[[484]]) fou un rei [[visigot]] de [[Regne visigot de Tolosa|Tolosa]] del 466 al 484, germà de [[Teodoric II]] i casat amb Ragnagilda, filla suposada de Meroveu, rei dels [[francs]].
-Al començament del seu regnat la situació originària del regne de Tolosa en relació amb l'[[Imperi Romà]] havia evolucionat tant, que ja obrava amb completa independència. Va emprendre aleshores per compte propi, sense pactar previament amb els romans, activitats expansives a la [[Gal·lia]] i a [[Hispània]]; les primeres, amb l’excusa d’oposar-se al reconeixement de l’emperador [[Procopi Antemi|Antemi]], i les segones, amb la d'ajudar els visigots que encara lluitaven contra els [[sueu]]s.
+Al començament del seu regnat la situació originària del regne de Tolosa en relació amb l'[[imperi romà]] havia evolucionat tant, que ja obrava amb completa independència. Va emprendre aleshores per compte propi, sense pactar previament amb els romans, activitats expansives a la [[Gal·lia]] i a [[Hispània]]; les primeres, amb l’excusa d’oposar-se al reconeixement de l’emperador [[Procopi Antemi|Antemi]], i les segones, amb la d'ajudar els visigots que encara lluitaven contra els [[sueu]]s.
 En 476 va expandir els territoris visigots des del [[riu Loira]] fins l'Ebre, conquerint [[Barcelona]] i [[Tarragona]] mercè els esforços d'Heldefred el [[480]], expandint-se cap el sud de la Península Ibèrica. Alhora, al nord va lluitar contra francs i saxons, i matà el cap dels bagaudes de la vall del Fresser. Va aconseguir el reconeixement dels seus dominis per l'emperador [[Juli Nepós]], fet que significà la separació formal i de fet, d'aquests territoris respecta l'imperi romà.  També va crear el primer codi legal visigot, el ''Codex Eurici'' ([[Codi d'Euric]]).