Massacre de la Cova dels Patriarques: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
La referència di "sttlers", que es traeix per "alguns colons", no "els colons" |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
En l'atac, l'agressor, resident a la colònia de [[Kiryat Arba]] féu ús del seu fusell IMI Galil reglamentari, i de 4 carregadors de 35 bales de munició. Alguns testimonis afirmaren que l'atacant no havia actuat sol, fet que fou negat per la posterior investigació oficial israeliana.<ref>[http://www.independent.co.uk/news/world/hebron-massacre-hell-comes-to-a-holy-place-did-baruch-goldstein-act-alone-eyewitnesses-afterwards-spoke-of-seeing-another-man-also-dressed-as-a-soldier-handing-him-ammunition-1396679.html ''"Hebron Massacre: Hell comes to a holy place"'', The Independent Londres, 27 de febrer de 1994]</ref> |
En l'atac, l'agressor, resident a la colònia de [[Kiryat Arba]] féu ús del seu fusell IMI Galil reglamentari, i de 4 carregadors de 35 bales de munició. Alguns testimonis afirmaren que l'atacant no havia actuat sol, fet que fou negat per la posterior investigació oficial israeliana.<ref>[http://www.independent.co.uk/news/world/hebron-massacre-hell-comes-to-a-holy-place-did-baruch-goldstein-act-alone-eyewitnesses-afterwards-spoke-of-seeing-another-man-also-dressed-as-a-soldier-handing-him-ammunition-1396679.html ''"Hebron Massacre: Hell comes to a holy place"'', The Independent Londres, 27 de febrer de 1994]</ref> |
||
L'esdeveniment provocà la commoció i condemna de la comunitat internacional, i a l'orient mitjà una onada de revoltes i enfrontaments violents que acabaren amb la mort d'almenys 26 palestins més, 9 israelians i un turista britànic a Jordània en els següents dies<ref>"Palestinians Protest Hebron Massacre, Arafat's Peaceful Drive," United Press International, February 28, 1994.</ref>. Hi hagué protestes en ciutats d'arreu del món. A Hebron, |
L'esdeveniment provocà la commoció i condemna de la comunitat internacional, i a l'orient mitjà una onada de revoltes i enfrontaments violents que acabaren amb la mort d'almenys 26 palestins més, 9 israelians i un turista britànic a Jordània en els següents dies<ref>"Palestinians Protest Hebron Massacre, Arafat's Peaceful Drive," United Press International, February 28, 1994.</ref>. Hi hagué protestes en ciutats d'arreu del món. A Hebron, alguns colons celebraren la matança amb cançons i danses d'alegria<ref>[http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,980291-1,00.html Time Magazine,Mar. 07, 1994, "When Fury Rules"]</ref> |
||
Els fets van ser repudiats per la gran majoria de la població israeliana, <ref name="El Ejército israelí |
Els fets van ser repudiats per la gran majoria de la població israeliana, <ref name="El Ejército israelí desmantela el mausoleo en honor del asesino de 29 palestinos"/>, però nombrosos extremistes sionistes segueixen retent tribut i homenatges a l'assassí<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/middle_east/685792.stm]</ref>. Immediatament després, el 28 de febrer, el [[Primer Ministre d'Israel]] en funcions, [[Isaac Rabin]], va declarar en la [[Knesset]] (el [[parlament]] israelià) un comunicat de condemna, a més a més de diverses mesures contra organitzacions i individus extremistes dins el camp israelià.<ref>{{citar web |url= http://www.mfa.gov.il/MFAES/MFAArchive/1990_1999/1994/2/DECLARACION%20DEL%20PRIMER%20MINISTRO%20ITZJAK%20RABIN%20EN%20LA|títol= ''DECLARACION DEL PRIMER MINISTRO ITZJAK RABIN EN LA KNESET LUEGO DE LA MASACRE DE HEBRON''|consulta=13 febrer 2009 |cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= |editor=Israel Ministry of Foreign Affairs}}</ref> |
||
A 1999 el [[Tribunal Suprem]] d'Israel va ordenar que es desmantellessin els elements ornamentals que amics, familiars i simpatitzants de Baruch Goldstein havien afegit a la seva tomba, per tal de convertir-la en un [[mausoleu]]. L'ordre s'executà després d'una llarga lluita legal.<ref name="El Ejército israelí desmantela el mausoleo en honor del asesino de 29 palestinos"/> |
A 1999 el [[Tribunal Suprem]] d'Israel va ordenar que es desmantellessin els elements ornamentals que amics, familiars i simpatitzants de Baruch Goldstein havien afegit a la seva tomba, per tal de convertir-la en un [[mausoleu]]. L'ordre s'executà després d'una llarga lluita legal.<ref name="El Ejército israelí desmantela el mausoleo en honor del asesino de 29 palestinos"/> |
||
Revisió del 15:04, 4 abr 2009
La Massacre de la Tomba dels Patriarques d'Hebron és el nom que es donà a la matança perpetrada, el 25 de febrer de 1994, per un colon sionista militant de l'agrupació extremista Kach, d'almenys 39 palestins de la ciutat d'Hebron, quan es trobaven en la pregària en la mesquita d'aquest indret, en un atac que ferí 150 persones més.
Baruch Goldstein —d'origen americà i capità de l'exèrcit israelià—, entrà a la mesquita disparant contra els fidels durant una pregària de les celebracions del Purim i el Ramadà. Segons informes israelians 39 persones foren assassinades i 150 ferides, mentre fonts mèdiques palestines informaren de 52 mortes a trets[1]. Goldstein morí també en l'atac, matat per un dels supervivents.[2] La massacre suposà una forta sotragada al procés de pau iniciat amb els Acords d'Oslo, Israel condemnà l'atac i prometé pagar a les famílies de les víctimes si bé refusà cap responsabilitat de les autoritats militars que en teoria havien de vetllar per la seguretat.
En l'atac, l'agressor, resident a la colònia de Kiryat Arba féu ús del seu fusell IMI Galil reglamentari, i de 4 carregadors de 35 bales de munició. Alguns testimonis afirmaren que l'atacant no havia actuat sol, fet que fou negat per la posterior investigació oficial israeliana.[3]
L'esdeveniment provocà la commoció i condemna de la comunitat internacional, i a l'orient mitjà una onada de revoltes i enfrontaments violents que acabaren amb la mort d'almenys 26 palestins més, 9 israelians i un turista britànic a Jordània en els següents dies[4]. Hi hagué protestes en ciutats d'arreu del món. A Hebron, alguns colons celebraren la matança amb cançons i danses d'alegria[5]
Els fets van ser repudiats per la gran majoria de la població israeliana, [2], però nombrosos extremistes sionistes segueixen retent tribut i homenatges a l'assassí[6]. Immediatament després, el 28 de febrer, el Primer Ministre d'Israel en funcions, Isaac Rabin, va declarar en la Knesset (el parlament israelià) un comunicat de condemna, a més a més de diverses mesures contra organitzacions i individus extremistes dins el camp israelià.[7]
A 1999 el Tribunal Suprem d'Israel va ordenar que es desmantellessin els elements ornamentals que amics, familiars i simpatitzants de Baruch Goldstein havien afegit a la seva tomba, per tal de convertir-la en un mausoleu. L'ordre s'executà després d'una llarga lluita legal.[2]
Referències
- ↑ Time Magazine,Mar. 07, 1994, "When Fury Rules"
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Wurgaft, Ramy. «L'exércit israelià desmantella el mausoleu en honor de l'assassí de 29 palestins». Diari El Mundo, 1999. [Consulta: 13 febrer 2009].
- ↑ "Hebron Massacre: Hell comes to a holy place", The Independent Londres, 27 de febrer de 1994
- ↑ "Palestinians Protest Hebron Massacre, Arafat's Peaceful Drive," United Press International, February 28, 1994.
- ↑ Time Magazine,Mar. 07, 1994, "When Fury Rules"
- ↑ [1]
- ↑ «DECLARACION DEL PRIMER MINISTRO ITZJAK RABIN EN LA KNESET LUEGO DE LA MASACRE DE HEBRON». Israel Ministry of Foreign Affairs. [Consulta: 13 febrer 2009].