Ver i Prisc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: es:Vero y Prisco |
|||
Línia 22: | Línia 22: | ||
[[bg:Приск (гладиатор)]] |
[[bg:Приск (гладиатор)]] |
||
[[en:Priscus (gladiator)]] |
[[en:Priscus (gladiator)]] |
||
[[es:Vero y Prisco]] |
|||
[[nl:Priscus (gladiator)]] |
[[nl:Priscus (gladiator)]] |
||
[[pt:Priscus (gladiador)]] |
[[pt:Priscus (gladiador)]] |
Revisió del 03:52, 8 abr 2009
Vero i Prisco van ser dos esclaus de la Antiga Roma que es van convertir en gladiadors famosos durant els regnats de Vespasià i Titus, cap a finals de el segle I. El combat que ambdós amics van mantenir fou el moment culminant del dia d'obertura dels jocs celebrats per Tito per a inaugurar el Amfiteatre Flavi (més tard conegut com Colosseu) en l'any 80.
El combat va ser registrat en un poema laudatori de Marc Valeri Marcial,[1] i constitueix l'única descripció detallada d'un combat de gladiadors que ha arribat fins als nostres dies. Ambdós gladiadors van ser declarats victoriosos en el combat, i ambdós van ser premiats per l'emperador amb la seua llibertat en un final únic.
Text de Marcial
Marcial, De Spectaculis, XXIX:
Mentre que Prisco i Vero allargaven l'enfrontament, I per llarg temps la lluita va ser igualada en ambdós costats, Alts i repetits crits reclamaven la llibertat per als homes; Però César va seguir la seua pròpia llei; — Era la llei de lluitar amb l'escut fins que un dit s'alçara: — Va fer el que li estava permès, sovint va donar menjars i regals. Però es va arribar al final amb la mateixa igualtat: Iguals al lluitar, iguals al cedir. César va enviar espases de fusta a ambdós i palmells a ambdós: Per tant, el coratge i l'habilitat van rebre el seu premi. Açò no va tenir lloc davant cap príncep excepte tu, César: Quan dos van lluitar, ambdós van ser victoriosos. |
Cum traheret Priscus, traheret certamina Verus, esset et aequalis Mars utriusque diu, missio saepe uiris magno clamore petita est; sed Caesar legi paruit ipse suae; — lex erat, ad digitum posita concurrere parma: — quod licuit, lances donaque saepe dedit. Inuentus tamen est finis discriminis aequi: pugnauere pares, subcubuere pares. Misit utrique rudes et palmas Caesar utrique: hoc pretium uirtus ingeniosa tulit. Contigit hoc nullo nisi te sub principe, Caesar: cum duo pugnarent, uictor uterque fuit. |
Referències
Altres fonts
- Bowman, Alan, Peter Garnsey, and Dominic Rathbone. The Cambridge Ancient History Volume XI: The High Empire, A.D. 70-192. 2nd ed. Cambridge University Press, 2000.
- Hornblower, Simon, and Antony Spawforth. Oxford Classical Dictionary. 3rd ed. Oxford University Press, 2003.
- Traver, Andrew G. From Polis to Empire – The Ancient World, c. 800 B.C.-A.D. 500: A Biographical Dictionary. 1st ed. Greenwood Press, 2002.