Ver i Prisc: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: es:Vero y Prisco
Línia 22: Línia 22:
[[bg:Приск (гладиатор)]]
[[bg:Приск (гладиатор)]]
[[en:Priscus (gladiator)]]
[[en:Priscus (gladiator)]]
[[es:Vero y Prisco]]
[[nl:Priscus (gladiator)]]
[[nl:Priscus (gladiator)]]
[[pt:Priscus (gladiador)]]
[[pt:Priscus (gladiador)]]

Revisió del 03:52, 8 abr 2009

Vero i Prisco van ser dos esclaus de la Antiga Roma que es van convertir en gladiadors famosos durant els regnats de Vespasià i Titus, cap a finals de el segle I. El combat que ambdós amics van mantenir fou el moment culminant del dia d'obertura dels jocs celebrats per Tito per a inaugurar el Amfiteatre Flavi (més tard conegut com Colosseu) en l'any 80.

El combat va ser registrat en un poema laudatori de Marc Valeri Marcial,[1] i constitueix l'única descripció detallada d'un combat de gladiadors que ha arribat fins als nostres dies. Ambdós gladiadors van ser declarats victoriosos en el combat, i ambdós van ser premiats per l'emperador amb la seua llibertat en un final únic.

Text de Marcial

Marcial, De Spectaculis, XXIX:

Mentre que Prisco i Vero allargaven l'enfrontament,
I per llarg temps la lluita va ser igualada en ambdós costats,
Alts i repetits crits reclamaven la llibertat per als homes;
Però César va seguir la seua pròpia llei; —
Era la llei de lluitar amb l'escut fins que un dit s'alçara: —
Va fer el que li estava permès, sovint va donar menjars i regals.
Però es va arribar al final amb la mateixa igualtat:
Iguals al lluitar, iguals al cedir.
César va enviar espases de fusta a ambdós i palmells a ambdós:
Per tant, el coratge i l'habilitat van rebre el seu premi.
Açò no va tenir lloc davant cap príncep excepte tu, César:
Quan dos van lluitar, ambdós van ser victoriosos.
Cum traheret Priscus, traheret certamina Verus,
esset et aequalis Mars utriusque diu,
missio saepe uiris magno clamore petita est;
sed Caesar legi paruit ipse suae; —
lex erat, ad digitum posita concurrere parma: —
quod licuit, lances donaque saepe dedit.
Inuentus tamen est finis discriminis aequi:
pugnauere pares, subcubuere pares.
Misit utrique rudes et palmas Caesar utrique:
hoc pretium uirtus ingeniosa tulit.
Contigit hoc nullo nisi te sub principe, Caesar:
cum duo pugnarent, uictor uterque fuit.

Referències

  1. Marcial, Liber de Spectaculis, XXIX

Altres fonts

  • Bowman, Alan, Peter Garnsey, and Dominic Rathbone. The Cambridge Ancient History Volume XI: The High Empire, A.D. 70-192. 2nd ed. Cambridge University Press, 2000.
  • Hornblower, Simon, and Antony Spawforth. Oxford Classical Dictionary. 3rd ed. Oxford University Press, 2003.
  • Traver, Andrew G. From Polis to Empire – The Ancient World, c. 800 B.C.-A.D. 500: A Biographical Dictionary. 1st ed. Greenwood Press, 2002.