Cleòpatra de Macedònia (princesa): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Antígon el borni|
Línia 17: Línia 17:
[[fi:Kleopatra (Aleksanteri Suuren sisar)]]
[[fi:Kleopatra (Aleksanteri Suuren sisar)]]
[[fr:Cléopâtre de Macédoine]]
[[fr:Cléopâtre de Macédoine]]
[[he:קליאופטרה מלכת מוקדון]]
[[he:קלאופטרה, מלכת מוקדון]]
[[it:Cleopatra di Macedonia]]
[[it:Cleopatra di Macedonia]]
[[mk:Клеопатра Македонска]]
[[mk:Клеопатра Македонска]]

Revisió del 00:56, 21 maig 2009

Cleòpatra (356 aC-308 aC) fou princesa de Macedònia i regent de l'Epir.

Era filla de Filip II de Macedònia i d'Olímpies i germana d' Alexandre el Gran. Es va educar a Pella.

El 336 aC es va casar amb Alexandre I d'Epir, germà d'Olímpies. En les festes de la boda el rei Filip II fou assassinat. Alexandre i Cleòpatra van anar de seguit cap l'Epir. Allí va néixer al cap d'un any Neoptòlem II d'Epir i a l'altra any una filla, Cadmeia.

El 334 aC Alexandre se'n va anar a la Magna Grècia i ella va assolir la regència. Alexandre fou mort a la guerra el 326 aC i el jove Neoptòlem II fou proclamat rei.

Vers el 324 aC va tornar a Macedònia i la seva mare Olímpies va assolir el control d'Epir. Després de la mort del seu germà (323 aC) va anar a l'Àsia Menor i va ser demanada en matrimoni per diversos generals: el primer Èumenes de Cardia que fou representat per Leonatos; després Perdicas d'Orèstia, i a la seva mort el 321 aC, Cassandre, Lisímac de Tràcia i Antígon. Ella va refusar totes les ofertes. Es trobava a Sardes on pràcticament era una presonera i finalment va acceptar l'oferta de Ptolemeu I Soter però quant anava a marxar fou capturada per Antígon i retornada a Sardes on fou assassinada el 308 aC. Antígon que segurament en va ordenar la mort, li va oficiar un gran funeral.