Alexandre I de l'Epir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alexandre I d'Epir)
Infotaula de personaAlexandre I de l'Epir

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement362 aC Modifica el valor a Wikidata
Epir Modifica el valor a Wikidata
Mort331 aC Modifica el valor a Wikidata (30/31 anys)
Pandòsia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Estrateg
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCleòpatra de Macedònia Modifica el valor a Wikidata
FillsNeoptòlem II de l'Epir, Cadmeia d'Epirus Modifica el valor a Wikidata
PareNeoptòlem I de l'Epir Modifica el valor a Wikidata
GermansOlímpia de l'Epir i Troas Modifica el valor a Wikidata

Alexandre I de l'Epir (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος Α') fou rei de l'Epir, fill de Neoptòlem I de l'Epir i germà d'Olímpia la mare d'Alexandre el Gran. Va regnar del 342 aC al 326 aC. També se'l coneixia com a Alexandre Molós.

Va arribar de petit a la cort macedònia i es va guanyar l'afecte del rei Filip que uns anys després va enderrocar al seu cosí Aecides o Arimbes i va donar la corona a Alexandre. Quant Olímpia va ser repudiada pel seu marit, va marxar a Epir i va demanar a Alexandre de fer la guerra a Filip, però Alexandre va mantenir l'aliança i encara li va donar a la seva filla Cleòpatra en matrimoni (336 aC). Durant la boda de Filip de Macedònia i Cleòpatra Filip va ser assassinat per Pausànies.

El 332 aC, responent a una petició dels tarentins va anar a Itàlia i va lluitar contra els Lucans i els Brucis. Després de derrotar els samnites i lucans prop de Paestum, va fer un tractat amb Roma. Després va obtenir altres victòries, conquerint Heraclea i Consèntia als Lucans, i Terina i Sipontum als Brucis. Però el 326 aC, per la traïció d'alguns lucans exiliats, es va veure obligat a lluitar en desfavorables condicions prop de Pandòsia, i va morir assassinat per un dels exiliats quan travessava el riu. Així es complí la profecia de l'oracle de Dodona que l'advertia de no acostar-se a Pandòsia i al Akheron, pel que va suposar que es tractava de la ciutat de Pandòsia a la vora de l'Akheron a Tespròcia.

Va deixar un fill, Neoptòlem que el va succeir, i una filla, Cadmea. D'Alexandre en parlen Justí, Titus Livi i Diodor de Sicília.[1]

Referències[modifica]

  1. Alexander I a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 116