Oracle de Dodona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Oracle de Dodona
Imatge
Dades
TipusOracle Modifica el valor a Wikidata

L'oracle de Dodona era un oracle de Zeus a Dodona a l'Epir, que feia la revelació per mitjà dels sorolls del vent. L'oracle sembla que ja existia en temps prehel·lènics. Les revelacions es donaven segons es creu en una cova i la voluntat dels seus s'expressava en el soroll del vent a través de les fulles dels arbres; algunes gerres eren penjades als arbres perquè al moure's pel vent i xocar produïssin més sorolls. Alguns relats esmenten també l'obtenció de revelacions per ocells o coloms que es posaven als arbres.[1] Ciceró diu que a Dodona es practicava la cleromància o les "sortes", que consistien en tirar a l'atzar alguns objectes (ossos, fustes...) i llegir-ne el significat.[2]

Els sorolls eren interpretats per homes inicialment, els Sells, i més tard per dues o tres dones que rebien el nom de Pelèiades (colomes), paraula que per als molossos significa també dones velles.[1] Heròdot dona el nom de les tres profetesses del seu temps: Promènia, Timareta i Nicandra; eren escollides entre famílies de Dodona que deien descendir de personatges mítics; tot i així encara existia algun sacerdot que ocasionalment interpretava els sons.[3]

L'oracle era inaccessible als suborns i no estava supeditat als interessos dòrics, i per tant era consultat principalment per epirotes, etolis, i acarnanis i pels que no volien anar a l'oracle de Delfos per la seva parcialitat pels doris. Les revelacions eren donades en hexàmetres i ocasionalment en prosa.

El temple fou destruït el 219 aC pels etolis i es van tallar els arbres, però l'oracle va subsistir i fou consultat fins al segle iii.[1] Estrabó esmenta expressament una profetessa de Dodona, però sembla clar que l'oracle en la seva època ja estava en acusada decadència (com altres en aquell temps).[4][1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Madrid: Trotta, 1997, p. 235-237. ISBN 8481641618. 
  2. Ciceró. De divinatione. I, 34.
  3. Herodot. Històries. II, 57
  4. Estrabó. Geographica. VII, Fr. 2-3