Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot insereix {{ORDENA:Abu L-Hasan Ali Ibn Muhammad Ibn Musa Ibn Al-Furat}}
Línia 10: Línia 10:
*L. Massignon, ''Les origenes shi'ites de la familie vizirale des Banû l-Furat'', El Caire, 1935-1945
*L. Massignon, ''Les origenes shi'ites de la familie vizirale des Banû l-Furat'', El Caire, 1935-1945



{{ORDENA:Abu L-Hasan Ali Ibn Muhammad Ibn Musa Ibn Al-Furat}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Visirs abbàssides]]
[[Categoria:Visirs abbàssides]]
[[Categoria:Ibn al-Furat]]
[[Categoria:Ibn al-Furat]]

Revisió del 23:03, 10 set 2009

Abu l-Hasan Ali ibn Muhammad ibn Musa ibn al-Furat, fou un destacat visir abbàssida.

Després de ser ajudant del seu germà Abu l-Abbas Ahmad ibn Muhammad ibn Musa al-Hasan ibn al-Furat en les finances del califat (vers 892-904) va esdevenir el principal ajudant del visir al-Abbas al-Hasan i fou el que va enfrontar el cop d'estat dels partidaris d'al-Mutazz que fou califa durant un dia amb Abu Abd Allah Muhammad ibn Dawud ibn al-Djarrah com a visir; aquest va fugir i el califa al-Múqtadir (908-932) va recuperar el poder i va nomenar a Ibn al-Furat com a visir (desembre del 908). Va esdevenir l'home més poderós de l'estat amb un mínim control dels anomenats "grans" (sadat) és a dir la mare del califa i els eunucs principals. Però amb poca prudència va cometre diverses malversacions fins que fou destituit el juliol del 912.

Va ser cridat altre cop al càrrec el juny del 917, però la revolta del governador de l'Azerbaidjan va provocar la seva caiguda el novembre del 918 i va romandre presoner a palau durant el visirat d'Hamid ibn al-Abbas fin que aquest fou revocat i fou cridat al visirat per tercera vegada l'agost del 923.

Aquest tercer visirat fou una onada de repressió; amb l'ajut del seu fill al-Muhassin va prendre sagnant venjança contra els seus enemics i tots els que l'havien maltractat, i va extorsionar a tots els que va poder i especialment als que havien tingut càrrecs en el anterior visirat. Aquestos fets foren rebuts amb alarma a la cort i es va complicar amb l'assalt dels càrmates de Bahrayn als pelegrins l'abril/maig del 924. Aconsellat pel seu camarlenc i per alguns caps de la guàrdia, el califa va fer detenir a Ibn al-Furat i al seu fill (juny del 924). L'actitut insolent del ex visir, i la pressió dels caps militars que exigien l'execució dels dos homes va decidir al califa a condemnar-los a mort. El prefecte de policia de Nazuk els va executar seguint les seves ordes el juliol del 924.

Bibliografia

  • L. Massignon, Les origenes shi'ites de la familie vizirale des Banû l-Furat, El Caire, 1935-1945