Rima

La rima és la coincidència parcial o total d'uns sons als versos per produir un efecte de musicalitat. Pot donar-se en qualsevol posició del vers, si bé el més freqüent és que es produeixi al final i entre versos que no estiguin gaire allunyats, per mantenir la memòria de la cadència a la ment del receptor.

La rima pot ser consonant, si els sons repetits són exactes, o assonant, si només hi ha coincidència de les vocals. Hi ha diversos tipus de rimes segons les síl·labes afectades, en català es comença a comptar des de la síl·laba tònica de l'última paraula del vers.

És un recurs conegut des de l'antiguitat (homoioteleuton), si bé no va ocupar el lloc central que té ara a la poesia fins a l'Edat Mitjana; era un recurs que facilitava la memorització als trobadors i al públic. Abans, aquest paper estructural el feien els peus mètrics, combinacions de llargues i breus que atorgaven un ritme concret al vers.

Tipus de rima

Hi ha força maneres clàssiques no excloents de classificar les rimes. Entre les més conegudes hi trobem:

• Rima assonant: únicament coincideixen els sons vocàlics dels versos.
• Rima consonant: la repetició de fonemes de l'última síŀlaba és total.
• Rima femenina: l'última paraula del vers és plana o esdrúixola.
• Rima masculina: l'última paraula del vers és aguda.
• Rima creuada, croada, encreuada, o de circularitat.
• Rima encadenada.
• Rima equívoca: la que es dóna a pesar d'una escriptura diferent de les paraules que rimen.
• Rima falsa: la que fonèticament no es dóna tot i tenir la mateixa escriptura.
• Rima externa.
• Rima interna: la que es produeix entre les paraules de l'interior del vers.
• Rima fàcil o pobra: la que abusa de terminacions freqüents de la llengua.
• Rima maridada.
• Rima visual.