Òlbia Pòntica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 15:27, 12 nov 2009

Òlbia (llatí Olbia) fou una ciutat grega d' Escítia, que Plini diu que fou anomenada inicialment Olbiòpolis i Milftòpolis i que també era anomenada Boristenes del nom del principal riu d' Escítia (riu ara anomenat Dnipró) i del poble dels boristenites (borysthenitae).

La ciutat era a la vora dreta del Hipanis (Hypanis, modern Buh Meridional, en ucraïnès: Півде́нний Буг, Pivdennyi Buh), al lyman del Buh Meridional just on es converteix en el lyman del Dnipró-Buh. Les seves ruïnes es troben a l'espai natural de "Sto Mohyl" (Сто Могил, "100 tombes") - vegeu nota 1-, al municipi de Parutyne (Парутине), a uns 20 km de Mykolàïv, a l'óblast homònim, Ucraïna. A la rodalia de la ciutat vivien les tribus dels cal·lipides (callipidae) i alazons (alazones).

Fou fundada pels milesis el 655 aC. Fou visitada per Heròdot. La ciutat fou normalment subjecte de prínceps escites però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques. Una inscripció datada vers el 218/201 aC esmenta als gàlates i sciris com els pitjors enemics de la ciutat.

Vers el 50 aC fou destruïda pels getes però fou reconstruïda. Antoni Pius va ajudar a la ciutat contra els tauroscites. Fou altra cop destruïda a la invasió dels gots del 250 i ja no es va refer.

Hi van néixer Poseidonios un historiador i sofista, i Sphaeros un estoic deixeble de Zeno de Cítion.

Notes

1. - Història de la recerca sobre Òlbia i Berezan: Abans de la fi del segle XIX (en ucraïnès).

Vegeu també

Riu Buh Meridional

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-'''Òlbia''' (llatí ''Olbia'') fou una ciutat grega d' [[Regió d'Escítia|Escítia]], que Plini diu que fou anomenada inicialment Olbiòpolis i Milftòpolis i que també era anomenada ''[[Boristenes]]'' del nom del principal riu d' Escítia i del poble dels [[boristenites]] (''borysthenitae'').
+'''Òlbia''' (llatí ''Olbia'') fou una ciutat grega d' [[Regió d'Escítia|Escítia]], que Plini diu que fou anomenada inicialment Olbiòpolis i Milftòpolis i que també era anomenada ''[[Boristenes]]'' del nom del principal riu d' Escítia (riu ara anomenat [[Dnipró]]) i del poble dels [[boristenites]] (''borysthenitae'').
-La ciutat era a la vora dreta del Hipanis (''Hypanis'', modern Buh Meridional, en [[ucraïnès]]: Півде́нний Буг, ''Pivdennyi Buh''), just a la seva desembocadura al [[lyman]] del [[Dnipró]]-Buh i les seves ruïnes son a Stomogil, prop de llginskoie, i a uns 20 km de [[Mykolàïv]], a l'[[província de Mykolàïv|óblast homònim]], [[Ucraïna]]. A la rodalia de la ciutat vivien les tribus dels [[cal·lipides]] (''callipidae'') i [[alazons]] (''alazones'').
+La ciutat era a la vora dreta del Hipanis (''Hypanis'', modern Buh Meridional, en [[ucraïnès]]: Півде́нний Буг, ''Pivdennyi Buh''), al [[lyman]] del Buh Meridional just on es converteix en el [[lyman del Dnipró-Buh]]. Les seves ruïnes es troben a l'espai natural de "Sto Mohyl" (Сто Могил, "100 tombes") - vegeu nota 1-, al municipi de Parutyne (Парутине), a uns 20 km de [[Mykolàïv]], a l'[[província de Mykolàïv|óblast homònim]], [[Ucraïna]]. A la rodalia de la ciutat vivien les tribus dels [[cal·lipides]] (''callipidae'') i [[alazons]] (''alazones'').
 Fou fundada pels milesis el 655 aC. Fou visitada per [[Heròdot]]. La ciutat fou normalment subjecte de prínceps escites però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques. Una inscripció datada vers el 218/[[201 aC]] esmenta als [[gàlates]] i ''sciris'' com els pitjors enemics de la ciutat.
@@ Línia 8: / Línia 8: @@
 Hi van néixer [[Poseidonios]] un historiador i sofista, i [[Sphaeros]] un estoic deixeble de [[Zeno de Cítion]].
+==Notes==
+. - [http://archaeology.kiev.ua/journal/050902/sapozhnikov.htm ''Història de la recerca sobre Òlbia i Berezan: Abans de la fi del segle XIX''] (en [[ucraïnès]]).
 ==Vegeu també==
 * Riu [[Buh Meridional]]
 {{ORDENA:Olbia (Escitia)}}