Falange (militar)

Falange en una àmfora àtica del segle VI aC

La falange (en grec antic φάλαγξ) és una formació rectangular de soldats d'infanteria pesada, fortament armats amb llances, piques i espases i protegits per un escut i altres elements de protecció, que avança amb una estructura compacta i que té la missió d'aniquilar la infanteria enemiga en produir-se el xoc.

La forma més antiga data de mitjans del III mil·leni aC a Mesopotàmia, a càrrec dels Sumeris. Tanmateix, la més coneguda és la falange hoplita de les Ciutats-Estats gregues a partir del segle VII aC, imitada per la falange macedònia del segle IV aC.

En l'època hel·lenística, el soldat de la falange portava una armadura lleugera i una impressionant sarissa, una llança macedònia de 4 a 6 metres de llargada.

Esdevinguda un dels instruments de conquesta d'Alexandre el Gran i de les seves victòries sobre els Perses, la falange, formació massa rígida i incapaç d'executar maniobres improvisades, fou substituïda en el curs de la primera meitat del segle II aC per l'agilitat que oferia la legió romana, d'origen samnita.