Llengua minoritzada: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 18: | Línia 18: | ||
[[Categoria:Bilingüisme]] |
[[Categoria:Bilingüisme]] |
||
[[es:Lengua minorizada]] |
[[es:Lengua minorizada]] |
||
[[eu:Hizkuntza gutxitu]] |
|||
[[gl:Lingua minorizada]] |
[[gl:Lingua minorizada]] |
||
[[oc:Lengas minorizadas]] |
[[oc:Lengas minorizadas]] |
||
Revisió del 23:54, 1 març 2010
Llengua minoritzada és un terme de la sociolingüística que fa referència a qualsevol llengua que parlada històricament en un territori es troba en una situació d'anormalitat lingüística, resultat d'un procés de substitució lingüística. De vegades s'ha parlat de la situació minoritària amb el valor del que després s'ha anomenat minorització.
La minorització lingüística pot tenir causes predominantment polítiques, que s'expressen en les normes d'ús lingüístic explícites (com per exemple els decrets de Nova Planta -1707, 1715 i 1716- als Països Catalans), que creen les circumstàncies que permeten la prohibició de l'ús del català en els àmbits oficials, o bé causes socials, expressades en la consciència o representacio social, que pot impedir la normativització o codificació i el cultiu de la llengua (per exemple, la classe alta prefereix i impulsa el francès a Luxemburg i acaba impedint el desenvolupament de l'idioma luxemburguès).
De la mateixa manera, la situació de minorització pot ser reversible com a conseqüència de la voluntat ferma d'un poble i de les polítiques dels seus governs (és el cas del finès, hongarès, islandès, noruec, polonès i txec, al segle XX). Hi ha fins i tot casos de resurrecció de llengües, com la recuperació de la llengua hebrea com a vehicle de comunicació, atès que havia quedat reduïda als usos litúrgics ja en temps de Jesucrist.
El concepte de llengua minoritària es refereix a la demografia relativa d'un idioma, a les dimensions d'una comunitat lingüística. S'aplica, doncs, a la llengua d'una comunitat lingüística petita, en termes generals o regionalment. Pot haver-hi, doncs, llengües minoritàries en situació normal (la danesa) i llengües no minoritàries en un procés de substitució lingüística, és a dir, minoritzades (la catalana). També, dins un àmbit estatal, una llengua pot estar en situació de minorització, i segurament en minoria davant el grup dominant, i, en canvi, a l'altra banda de la frontera estar en situació de normalitat (és el cas del grup alemany d'Alsàcia i Lorena, dins l'Estat Francès).