Ubis: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: ru:Убии |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Ubis''' (en [[llatí]] ''Ubii'') foren un poble germànic que en temps de [[Cèsar]] vivien a la riba oriental del [[Rin]], a l'altre costat dels [[trevirs]]. Cèsar va fer un pont al país dels trevirs i va entrar al dels ubis, que eren més civilitzats que altres pobles ja que rebien sovint comerciants i estaven introduïts a les costums dels gals. En temps de Cèsar els seus pressionaven vers el territori dels ubis, que van demanar ajut a [[Roma]]; van donar hostatges a [[Juli Cèsar]] i li van oferir gran nombre de barques per creuar el riu. En temps d'[[August]] els ubis van creuar el riu cap a la part occidental i [[Agripa]] els hi va donar terres a la |
'''Ubis''' (en [[llatí]] ''Ubii'') foren un poble germànic que en temps de [[Cèsar]] vivien a la riba oriental del [[Rin]], a l'altre costat dels [[trevirs]]. |
||
[[Juli Cèsar]] va fer un pont al país dels trevirs i va entrar al dels ubis, que eren més civilitzats que altres pobles ja que rebien sovint comerciants i estaven introduïts a les costums dels gals. En temps de Cèsar els seus pressionaven vers el territori dels ubis, que van demanar ajut a [[Roma]]; van donar hostatges a [[Juli Cèsar]] i li van oferir gran nombre de barques per creuar el riu. |
|||
En temps d'[[August]] els ubis van creuar el riu cap a la part occidental i [[Agripa]] els hi va donar terres a la [[Colonia Agrippina]]. El poble fou anomenat Agripinencs (''Agrippinenses'') per la seva relació clientelar amb Agripa, i eren odiats pels altres pobles germànics que els consideraven traïdors al seu país. |
|||
Quan vivien a l'est del Rin tenien al nord als [[sigambris]], però al traslladar-se a l'oest limitaven al nord amb els [[gugerns]] i al sud amb els [[trevirs]]. |
Quan vivien a l'est del Rin tenien al nord als [[sigambris]], però al traslladar-se a l'oest limitaven al nord amb els [[gugerns]] i al sud amb els [[trevirs]]. |
||
Revisió del 17:12, 20 març 2010
Ubis (en llatí Ubii) foren un poble germànic que en temps de Cèsar vivien a la riba oriental del Rin, a l'altre costat dels trevirs.
Juli Cèsar va fer un pont al país dels trevirs i va entrar al dels ubis, que eren més civilitzats que altres pobles ja que rebien sovint comerciants i estaven introduïts a les costums dels gals. En temps de Cèsar els seus pressionaven vers el territori dels ubis, que van demanar ajut a Roma; van donar hostatges a Juli Cèsar i li van oferir gran nombre de barques per creuar el riu.
En temps d'August els ubis van creuar el riu cap a la part occidental i Agripa els hi va donar terres a la Colonia Agrippina. El poble fou anomenat Agripinencs (Agrippinenses) per la seva relació clientelar amb Agripa, i eren odiats pels altres pobles germànics que els consideraven traïdors al seu país.
Quan vivien a l'est del Rin tenien al nord als sigambris, però al traslladar-se a l'oest limitaven al nord amb els gugerns i al sud amb els trevirs.