Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix''' (mort el 1107) fou un ''[[daï]]'' (missioner) i líder [[ismaïlita]] del segle XI i començament del XII, del temps del soldà [[Barkyaruk]], i contemporani d'[[Al-Hàssan as-Sabbah]], el cap d'[[Alamut]]. Era fill d'[[Abd-al-Màlik ibn Attaix]], un reputat savi.
'''Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix''' (mort el 1107) fou un ''[[daï]]'' (missioner) i líder [[ismaïlita]] del segle XI i començament del XII, del temps del soldà [[Barkyaruk]], i contemporani d'[[Al-Hàssan as-Sabbah]], el cap d'[[Alamut]]. Era fill d'[[Abd-al-Màlik ibn Attaix]], un reputat savi.


El seu pare va exercir com ''daï'' a [[Al-Iraqayn]] ([[Iraq ajamita]]) i va viure a [[Esfahan]] fins que per la seva activitat va haver de fugir i va anar a [[Rey]] on el [[1072]] va introduir a Al-Hàssan as-Sabbah con a quadre entre els ''daïs'' i el va enviar a [[Egipte]]; també es diu que fou el que va captar al rais Mudhàffar de Gerdukh pel moviment. El seu fill [[Àhmad Attaix]], mentre, havia restat a Esfahan, on es va introduir a la fortalesa de [[Xahdez]] (o [[Qaḷʿa-ye Jalālī]], construïda en temps de [[Màlik-Xah]] [[1072]]-[[1092]]), com a mestre pels fills dels soldats daylamites; progressivament va convèncer a la guarnició de les seves idees. Al-Hàssan as-Sabbah va ocupar Alamut el [[1090]] i el fet de què era a Daylam va facilitar la tasca a Xahdez que amb tota la guarnició i part de la població de la rodalia va passar a mans dels ismaïlites (per dotze anys, [[1095]]-[[1107]], segons [[Raixid-ad-Din]]) així com un altre fortalesa, la de Kalanjan, també a la rodalia d'Esfahan. Ubayd-Al·lah ibn Alí Katibí, valí d'Esfahan, va pactar amb Attaix i el seu fill. Quan els ismaïlites van començar a recaptar taxes la població es va posar en contra. Barkyaruk, enfrontat a problemes interns, va transigir amb els ismaïlites, però la situació va canviar sota [[Muhàmmad ibn Màlik-Xah]] que després de la mort de [[Barkyaruk]] el [[1104]], va començar a combatre el moviment ismaïlita a les seves fortaleses.
El seu pare va exercir com ''daï'' a [[Al-Iraqayn]] ([[Iraq ajamita]]) i va viure a [[Esfahan]] fins que per la seva activitat va haver de fugir i va anar a [[Rey]] on el [[1072]] va introduir a Al-Hàssan as-Sabbah con a quadre entre els ''daïs'' i el va enviar a [[Egipte]]; també es diu que fou el que va captar al rais Mudhàffar de Gerdukh pel moviment. El seu fill [[Àhmad ibn Attaix]], mentre, havia restat a Esfahan, on es va introduir a la fortalesa de [[Xahdez]] (o [[Qaḷʿa-ye Jalālī]], construïda en temps de [[Màlik-Xah]] [[1072]]-[[1092]]), com a mestre pels fills dels soldats daylamites; progressivament va convèncer a la guarnició de les seves idees. Al-Hàssan as-Sabbah va ocupar Alamut el [[1090]] i el fet de què era a Daylam va facilitar la tasca a Xahdez que amb tota la guarnició i part de la població de la rodalia va passar a mans dels ismaïlites (per dotze anys, [[1095]]-[[1107]], segons [[Raixid-ad-Din]]) així com un altre fortalesa, la de Kalanjan, també a la rodalia d'Esfahan. Ubayd-Al·lah ibn Alí Katibí, valí d'Esfahan, va pactar amb Attaix i el seu fill. Quan els ismaïlites van començar a recaptar taxes la població es va posar en contra. Barkyaruk, enfrontat a problemes interns, va transigir amb els ismaïlites, però la situació va canviar sota [[Muhàmmad ibn Màlik-Xah]] que després de la mort de [[Barkyaruk]] el [[1104]], va començar a combatre el moviment ismaïlita a les seves fortaleses.


Xahdez fou assetjada durant un any; Attaix va demanar la pau al·legant que els seus seguidors eren musulmans plens i no podien ser objecte de guerra. Discussions teològiques van seguir que no foren acceptades per Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Xahdez fou conquerida finalment el [[1107]] pel visir seljúcida [[Sad-al-Mulk Abi]], i Attaix i el seu fill foren capturats; la seva dona es va tirar des de les muralles; Attaix fou passejat pels carrers de la ciutat per ser ridiculitzat i finalment se li va arrancar la pell encara viu. El seu cap i el del seu fill, també executat, foren enviats a Bagdad.
Xahdez fou assetjada durant un any; Attaix va demanar la pau al·legant que els seus seguidors eren musulmans plens i no podien ser objecte de guerra. Discussions teològiques van seguir que no foren acceptades per Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Xahdez fou conquerida finalment el [[1107]] pel visir seljúcida [[Sad-al-Mulk Abi]], i Attaix i el seu fill foren capturats; la seva dona es va tirar des de les muralles; Attaix fou passejat pels carrers de la ciutat per ser ridiculitzat i finalment se li va arrancar la pell encara viu. El seu cap i el del seu fill, també executat, foren enviats a Bagdad.

Revisió del 09:36, 10 abr 2010

Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix (mort el 1107) fou un daï (missioner) i líder ismaïlita del segle XI i començament del XII, del temps del soldà Barkyaruk, i contemporani d'Al-Hàssan as-Sabbah, el cap d'Alamut. Era fill d'Abd-al-Màlik ibn Attaix, un reputat savi.

El seu pare va exercir com daï a Al-Iraqayn (Iraq ajamita) i va viure a Esfahan fins que per la seva activitat va haver de fugir i va anar a Rey on el 1072 va introduir a Al-Hàssan as-Sabbah con a quadre entre els daïs i el va enviar a Egipte; també es diu que fou el que va captar al rais Mudhàffar de Gerdukh pel moviment. El seu fill Àhmad ibn Attaix, mentre, havia restat a Esfahan, on es va introduir a la fortalesa de Xahdez (o Qaḷʿa-ye Jalālī, construïda en temps de Màlik-Xah 1072-1092), com a mestre pels fills dels soldats daylamites; progressivament va convèncer a la guarnició de les seves idees. Al-Hàssan as-Sabbah va ocupar Alamut el 1090 i el fet de què era a Daylam va facilitar la tasca a Xahdez que amb tota la guarnició i part de la població de la rodalia va passar a mans dels ismaïlites (per dotze anys, 1095-1107, segons Raixid-ad-Din) així com un altre fortalesa, la de Kalanjan, també a la rodalia d'Esfahan. Ubayd-Al·lah ibn Alí Katibí, valí d'Esfahan, va pactar amb Attaix i el seu fill. Quan els ismaïlites van començar a recaptar taxes la població es va posar en contra. Barkyaruk, enfrontat a problemes interns, va transigir amb els ismaïlites, però la situació va canviar sota Muhàmmad ibn Màlik-Xah que després de la mort de Barkyaruk el 1104, va començar a combatre el moviment ismaïlita a les seves fortaleses.

Xahdez fou assetjada durant un any; Attaix va demanar la pau al·legant que els seus seguidors eren musulmans plens i no podien ser objecte de guerra. Discussions teològiques van seguir que no foren acceptades per Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Xahdez fou conquerida finalment el 1107 pel visir seljúcida Sad-al-Mulk Abi, i Attaix i el seu fill foren capturats; la seva dona es va tirar des de les muralles; Attaix fou passejat pels carrers de la ciutat per ser ridiculitzat i finalment se li va arrancar la pell encara viu. El seu cap i el del seu fill, també executat, foren enviats a Bagdad.

Bibliografia