Jaume Cascalls: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Es retira la imatge Pere_el_Cerimoniós.jpg perquè l'administrador Killiondude l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: No permission since 9 March 2010. |
||
| Línia 18: | Línia 18: | ||
|premis = |
|premis = |
||
|signatura = |
|signatura = |
||
|imatgeobra = |
|imatgeobra = |
||
|peuobra = Pere III el Cerimoniós (''Sant Carlemany''), per Jaume Cascalls (mitjan [[segle XIV|s. XIV]] |
|peuobra = Pere III el Cerimoniós (''Sant Carlemany''), per Jaume Cascalls (mitjan [[segle XIV|s. XIV]] |
||
|}} |
|}} |
||
Revisió del 05:28, 11 abr 2010
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | començament s.XIV Berga |
| Mort | segle XV (>1406) 1378 |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Art | escultura |
| Moviment | gòtic català |
| Alumnes | Jordi de Déu |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Jaume Cascalls (Berga, prin. del segle XIV – c. 1378) fou un escultor gòtic català.
Biografia
Cascalls estava casat amb la filla del pintor Ferrer Bassa, amb qui tingué una relació professional i intercanvis artístics molt productius. La semblança entre la indumentària amb la qual vestia els seus personatges reials i la que feia servir Bassa en les seves pintures, i el fet que ambdues famílies tinguessin el control del total dels encàrrecs de la cort, són manifestacions significatives d'aquesta col·laboració.
L'obra més antiga que se li coneix és el retaule de la Mare de Déu de l'església de Santa Maria de Cornellà de Conflent, que data del 1345 i té el seu nom gravat.
Però l'obra a la que va dedicar la major part de la seva vida van ser els sepulcres del panteó reial de Poblet, on va començar a treballar el 1349 amb el mestre Aloi de Montbrai i que es va allargar molt a causa dels constants canvis que hi introduïa Pere III el Cerimoniós. La influència del mestre Aloi en Cascalls és enorme, fins al punt de comportar un problema de difícil solució establir quines obres pertanyen a cadascun d'aquests dos mestres.
Cascalls abandonà els panteons de Poblet a mitja construcció quan fou nomenat mestre d'obres de catedral de Lleida (1360). També féu algunes figures d'alabastre policromat per al monestir de Ripoll i per a la catedral de Girona, entre les quals destaca el cèlebre Sant Carlemany d'aquesta última, una figura reial que reprodueix el retrat del rei Pere III i que fou objecte de culte a l'altar de la capella dels Sants Màrtirs des que el bisbe Arnau de Mont-rodon instituí el culte a sant Carlemany l'any 1345. Destruïts els panteons de Poblet al segle XIX, aquesta obra és la més representativa que se'n conserva i una de les peces més valuoses de l'escultura gòtica catalana. Durant la commemoració del 75è aniversari del MNAC, aquesta obra fou mostrada temporalment al museu nacional.
Durant la dècada de 1370 passà a treballar a la catedral de Tarragona, però el 1373 va haver de tornar a Poblet quan el rei el va amenaçar amb confiscar-li tots els sèus béns i utilitzar-los per contractar un altre mestre d'obra. Davant d'això, Cascalls s'afanyà a acabar la sepultura del rei Pere III i les parts essencials de totes les altres tombes, però va deixar aturats dos oratoris que va haver de anar a acabar anys després mentre treballava a Tarragona.
Es considera que la seva mort es va produir pels volts del 1378, ja que és la data de l'afranquiment del seu esclau, i bon deixeble, Jordi de Déu, a qui el rei Pere el Cerimoniós va nomenar mestre major dels sepulcres reials l'any 1381.
Obra
Representant de l'escola catalana d'escultura gòtica alliberada d'influències franceses i italianes. La seva escultura tracta les imatges de forma més naturalista, donant així major dolçor a les femenines i més vigor a les masculines, dotades totes de poblades barbes i actituds baronívoles degut al seu avesament als retrats reials .
Bibliografia
- Rosa Alcoy i Pere Beseran i Ramon, "La fortuna de Cascalls en el context gironí", Estudi General, 10 (1990), 93-118.
- Pere Beseran i Ramon, "L'escultura gòtica als Pirineus: l'obra de Jaume Cascalls", a Michel Zimmermann (coord.), Le Moyen Âge dans les Pyrénées catalanes: art, culture et société, Canet de Rosselló, Trabucaire, 2005, pp. 237-248.
- Francesca Español Bertran, "Jaume Cascalls revisado: nuevas consideraciones y obras", Locus Amoenus, 2 (1996), 65-84.
- Emma Liaño Martínez, "El tema del Juicio Final en la fachada de la catedral de Tarragona", Cuadernos de Arte e Iconografía, 2(3) (1989).
- Cristina Pérez Jimeno, "En torno a Jaume Cascalls: su obra en Girona", D'Art: Revista del Departament d'Historia de l'Art, 5 (1979), 65-78.
- Miquel Pujol i Canelles, "A propòsit d'un contracte inèdit de Jaume Cascalls: el retaule de Sant Bartomeu del convent de la Mercè de Castelló d'Empúries", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 35 (2002), 375-412.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Cascalls |