Paraula esdrúixola

Una paraula esdrúixola té l'accent en l'avantpenúltima síl·laba o en les anteriors (a vegades anomenada sobreesdrúixola), o sigui, la síl·laba tònica és l'avantpenúltima o anterior. També es pot anomenar proparoxíton. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català, que té preferència pels mots breus. S'accentuen gràficament totes les paraules esdrúixoles per facilitar-ne la identificació.

Sovint una paraula plana o aguda esdevé esdrúixola per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en ment. En aquest cas pot haver-hi dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula -ment. Igualment les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per possibilitar-ne la pronunciació però no afecten a l'ortografia del mot.

Vegeu també, els termes relacionats:

• Agut o oxíton (paraula aguda o oxítona)
• Pla o paroxíton (paraula plana o paroxítona)