Paraula esdrúixola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 19:43, 6 juny 2010

Una paraula esdrúixola té l'accent en l'avantpenúltima síl·laba o en les anteriors (a vegades anomenada sobreesdrúixola), o sigui, la síl·laba tònica és l'avantpenúltima o anterior. També es pot anomenar proparoxíton. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català, que té preferència pels mots breus. S'accentuen gràficament totes les paraules esdrúixoles per facilitar-ne la identificació.

Sovint una paraula plana o aguda esdevé esdrúixola per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en ment. En aquest cas pot haver-hi dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula -ment. Igualment les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per possibilitar-ne la pronunciació però no afecten a l'ortografia del mot.

Vegeu també, els termes relacionats:

Agut o oxíton (paraula aguda o oxítona)
Pla o paroxíton (paraula plana o paroxítona)

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-Una '''paraula esdrúi<math>Inseriu una fórmula ací</math>xola''' té l'[[accent]] en l'avantpenúltima síl·laba o en les anteriors (a vegades anomenada sobreesdrúixola), o sigui, la [[síl·laba tònica]] és l'avantpenúltima o anterior. També es pot anomenar proparoxíton. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català, que té preferència pels mots breus. S'accentuen gràficament totes les paraules esdrúixoles per facilitar-ne la identificació.
+Una '''paraula esdrúixola''' té l'[[accent]] en l'avantpenúltima síl·laba o en les anteriors (a vegades anomenada sobreesdrúixola), o sigui, la [[síl·laba tònica]] és l'avantpenúltima o anterior. També es pot anomenar proparoxíton. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català, que té preferència pels mots breus. S'accentuen gràficament totes les paraules esdrúixoles per facilitar-ne la identificació.
-Sovint una paraula plana o aguda esdevé esdrúixola per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en ment. En aquest cas pot haver-hi dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula -ment. Igualment les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per possibilitar-ne la pronunciació però no
+Sovint una paraula plana o aguda esdevé esdrúixola per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en ment. En aquest cas pot haver-hi dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula -ment. Igualment les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per possibilitar-ne la pronunciació però no afecten a l'ortografia del mot.
-* element A
-* element B
-* element Cafecten a l'ortografia del mot.
 Vegeu també, els termes relacionats:
 * [[Agut]] o oxíton ([[paraula aguda]] o oxítona)
-* [[Pla]] o paroxíton ([[paraula plana]] o paroxítona) {{ORDENA:Paraula Esdruixola}}	<!--ORDENA generat per bot-->
+* [[Pla]] o paroxíton ([[paraula plana]] o paroxítona)
+{{ORDENA:Paraula Esdruixola}}	<!--ORDENA generat per bot-->
 [[Categoria:Ortografia]]
-[[en:Proparoxytone]]#REDIRECT[[
+[[en:Proparoxytone]]
 [[nl:Proparoxytonon]]
-[[es:Acentuación del idioma español]]]]
+[[es:Acentuación del idioma español]]