Consistori de Tolosa: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 12: Línia 12:


[[Categoria:Literatura occitana]]
[[Categoria:Literatura occitana]]
[[Categoria:Literatura catalana]]
[[Categoria:Literatura catalana medieval]]
[[Categoria:Poesia]]
[[Categoria:Poesia]]



Revisió del 03:30, 29 ago 2010

Consistori de Tolosa, Sobregaya Companyia dels Set Trobadors o Jocs Florals de Tolosa és una de les primeres acadèmies literàries del món occidental, instituïda a Tolosa de Llenguadoc l'any 1323. Va convocar un certamen literari en què hi van participar també trobadors i poetes catalans. L'occità era la llengua del consistori durant els primers segles, però més tard s'hi introduí també el francès, el qual esdevingé l'única llengua utilitzada. Actualment es convoca el certamen literari en francès, occità i català.

El Consistori instaurà una competició poètica anomenada Jocs Florals en què, durant els primers segles, s'usava el model de la llengua trobadoresca, la qual cosa sovint podia resultar artificiosa; però s'hi van sotmetre la majoria de poetes catalans fins ben entrat el segle XV.

Entre els grans escriptors francesos, Pierre de Ronsard i Victor Hugo foren premiats als Jocs florals.

Pel que fa a la temàtica, en mantenir-la intacta, la poesia recorria sovint als tòpics del món trobadoresc. L'amor cortès va romandre com un apriorisme amb un contigut cada cop menys precís, el vassallatge ja no equivalia a la seva significació trobadoresca, la mort per amor no passava de ser una declaració galant i la dama era gairebé una excusa per versificar.

En aquest context l'única cosa valorable en un poema era la seva perfecció formal, segons els models imposats pel Consistori de Tolosa.

D'aquest conjunt, els autors catalans més destacables són Andreu Febrer i, sobretot, Jordi de Sant Jordi, que significa ja un punt d'inflexió entre l'antiguitat lírica trobadoresca i la lírica ja prou deseixida d'aquestes influències, pròpia dels altres grans poetes catalans del segle XV, Ausiàs March i Joan Roís de Corella.