Amiternum: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot modifica: ru:Амитерн; canvis cosmètics
Línia 1: Línia 1:
[[File:Rovine di Amiternum.JPG|thumb|255px| ]]
[[Fitxer:Rovine di Amiternum.JPG|thumb|255px| ]]
'''Amiternum''' (també apareix com a '''''Amitermum''''') fou una ciutat de la [[Sabínia]], a la vora del riu ''Aternus'', propera al naixement del riu, al nord-oest de ''Prifernum''. Fou el lloc de naixement de [[Gai Sal·lusti Crisp|Sal·lusti]]. Era propera a la moderna San Vittorino.
'''Amiternum''' (també apareix com a '''''Amitermum''''') fou una ciutat de la [[Sabínia]], a la vora del riu ''Aternus'', propera al naixement del riu, al nord-oest de ''Prifernum''. Fou el lloc de naixement de [[Gai Sal·lusti Crisp|Sal·lusti]]. Era propera a la moderna San Vittorino.


Línia 28: Línia 28:
[[fr:Amiternum]]
[[fr:Amiternum]]
[[it:Amiternum]]
[[it:Amiternum]]
[[ru:Амитернум]]
[[ru:Амитерн]]
[[sv:Amiternum]]
[[sv:Amiternum]]

Revisió del 13:03, 10 nov 2010

Amiternum (també apareix com a Amitermum) fou una ciutat de la Sabínia, a la vora del riu Aternus, propera al naixement del riu, al nord-oest de Prifernum. Fou el lloc de naixement de Sal·lusti. Era propera a la moderna San Vittorino.

Al final de les guerres samnites fou ocupada pels romans (293 aC). La ciutat fou inclosa en les de Sabínia que van obtenir la plena ciutadania romana; fou llavors prefectura per poc temps i més tard municipi. Va arribar a tenir alguns milers d'habitants. Era origen de la via Clàudia Nova i de la via Salària. Nombroses restes romanes de la ciutat es conserven entre les quals el teatre, l'amfiteatre (per sis mil persones), vil·les, termes, un aqüeducte, escultures, i altres restes així com unes catacumbes romanes. Fou seu d'un bisbat cristià que va existir fins el 1257 quan fou unit al bisbat de Rieti. La ciutat fou entregada al Papa per l'emperador Otó I el 962.

Bisbes destacats

  • Sant Victorí Màrtir (època paleocristiana),
  • Castori (esmentat per Gregori Magne segle VI),
  • Sant Ceteu, martiritzat pels llombards (segle VI),
  • Lleonci, germà del Papa Esteve III (segle VIII),
  • Cesó, va hostejar al papa Joan XII i al emperador Otó I (segle X),
  • Ranier, alabat pel papa Alexandre II (segle XI)
  • Ludovic, present al concili del 1069
  • Bernat de Pàdua, bisbe des de 1252.

Personatges famosos