Alba Longa

Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus

Era la principal ciutat del Latium i exercia una certa hegemonia a la Lliga Llatina.

La seva historia es llegendària: fundació per Ascani fill d’Enees, i enderrocat per Lavinium 30 anys després.

Fou governada per la gens Silvia a la que suposadament pertanyia Ròmul el fundador de Roma.

Es creu que al menys 8 de les 30 ciutats de la lliga llatina eren colònies d’Alba: Nomentum, Gabii, Fidenae, Collatia, Pometia, Castrum Inui, Bola, i Cora. Si be alguns escriptors fan a Alba Longa el cap de la confederació a l’època de la submissió de la confederació per Roma, per una relació de ciutats sotmeses molt mes antiga es suposa que Alba fou el cap d’una lliga de petites ciutats i colònies que després va quedar integrada en la major Lliga Llatina.

Al regnat del rei Tuli Hostili va esclatar la guerra entre Roma i Alba Longa que va acabar amb l’annexió de la segona ciutat per la primera i la seva destrucció uns anys després com a càstig per la traïció del general Metius Fufetius. Només van restar els temples que encara existien en temps d’August.