Panegíric

Un panegíric és un discurs destinat a elogiar una persona, antigament l'emperador romà o un alt càrrec imperial. L'oració funerària destinada als notables difunts era també una mena de panegíric, encara que no rebia aquest nom.

El seu nom va derivar dels discursos dels panegiris, i va ser molt corrent als segles IV i V.

Un exemple de panegíric seria la lloança a l'Imperi romà feta per Aristides d'Atenes:

Aquest génera literari té com a centre l'exaltació de les virtuts i els fets rellevants d'un personatge, d'un lloc, o d'una situació d'una efemèride o d'un esdeveniment.

Les parts del discurs el componen:

• L'exordi per justificar l'acte en si.
• La demostració per relatar cadascuna d'aquestes virtuts.
• L'epíleg com el final apoteòsic d'aquesta efemèride.

Un bon epíleg en el discurs panegíric ha d'incloure tot tipus de figures retòriques i de figures d'estil i totes sota el comú denominador de l'amplificació del discurs i del ornament estilístic. Tot el que en el discurs estilístic era mesurada seriosa, aquí ha de ser absolutament exagerat, teatralitzat i amb tota mena d'ornaments gestuals, de to, de veu exultant i tot això per enaltir com més millor al personatge o esdeveniment que estem lloant.

És considerat un discurs típicament literari ja que s'utilitzen tot tipus de jocs de paraules, expressions poètiques, comparacions brillants i musicalitat en l'expressió.

Només hi ha una excepció que és la del Oratio Finus, quan l'homenatge és a una persona morta. Tot el que s'ha dit val però sempre dins d'una contenció verbal i gestual.

Vegeu també

• Gènere literari

Enllaços externs

• Enciclopèdia Catalana