Casa de Borbó-Parma: diferència entre les revisions
m Canviant reflist per referències |
m r2.7.1) (Robot afegeix: br:Borbone di Parma |
||
| Línia 28: | Línia 28: | ||
[[Categoria: Casa de Borbó-Parma| Casa de Borbó-Parma]] |
[[Categoria: Casa de Borbó-Parma| Casa de Borbó-Parma]] |
||
[[br:Borbone di Parma]] |
|||
[[cs:Bourbonsko-parmská dynastie]] |
[[cs:Bourbonsko-parmská dynastie]] |
||
[[de:Bourbon-Parma]] |
[[de:Bourbon-Parma]] |
||
Revisió del 15:10, 10 nov 2011
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
La branca borbònica espanyola dels Borbó-Parma va ser casa regnant de 1748 el 1859 en el ducat italià de Parma, Piacenza i Guastalla, territoris situats en la marge dreta del riu Po a partir de l'Piemont.
Context
Un cop mort sense descendència directa Antonio Farnesio, el darrer dels Ducs de Parma d'aquesta branca, Isabel de Farnesio, segona esposa de Felip V d'Espanya, tracta d'exercir el seu millor dret successori per seus fills com neboda del Duc. La política espanyola del regnat de Felip V té un dels seus principals objectius en la recuperació dels territoris italians perduts després de la Guerra de Successió espanyola i el tractat d'Utrech a mans de Àustria.
S'aconsegueix la designació de Carlos (més tard Carlos III d'Espanya), fill de Felip V i Isabel de Farnesio, com Duc de Parma el 1732. A conseqüència de la Guerra de Successió polonesa, Carlos aconsegueix de part austríaca el regne de Nàpols en 1735. La contraprestació és el lliurament del ducat a Àustria en 1735.
El domini austríac sobre el ducat només dura fins 1748, amb el Tractat d'Aquisgrà, que el reintegra en mans dels Borbons espanyols, a partir d'aquest moment casa de Borbó-Parma.
Casa de Borbó-Parma
Felip, duc de Parma, fill de Felip V i Isabel de Farnesio, assumeix els ducats de Parma, Piacenza i Guastalla com regnant d'aquests en 1748. D'aquesta manera Isabel de Farnesio veu satisfetes les seves aspiracions en ubicar en trons als seus fills, no obstant això, les seves aspiracions es veuran superades en accedir al tron d'Espanya el seu fill Carles després de la mort del seu germanastre el 1759.