Corts de Castella: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Bot: Rv. edic. de 87.216.179.127 (disc) a vers. 6516029 de BotReversor (disc) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Les '''Corts de Castella''' era l'òrgan de govern del [[Regne de Castella]]. |
|||
Les Corts Castellanes eren l'òrgan institucional dels regnes de Castella i Lleó des del segle X. El rei Ordoni II va ser el primer a constituir-les, estaven compostes per la noblesa (560 cúries), el clergat (300 cúries) i el poble pla (40 cúries). Els reis havien de nomenar un president per a les Corts que duraven tres dies cada any, i en les reunions es tractaven temes diversos: l'aliança amb països, la guerra o la successió. Després de la unificació espanyola, les Corts eren independents. No obstant això en 1706, s'unifiquen les Corts catalanes, amb les castellanes, i el 1812, es constitueixen les corts espanyoles (493 diputats). Els 350 diputats són de 1977. |
|||
Hi eren representats la noblesa en un bloc, la cúria sacerdotal en un altre i un tercer compost per burgesia i la baixa noblesa urbana, en una reunió que presidia el monarca. |
|||
Al 1188 el rei lleonès [[Alfons IX de Lleó|Alfons IX]] va convocar per primera vegada al poble pla a participar en les decisions de la cúria règia, mentre que el rei castellà [[Alfons VIII de Castella|Alfons VIII]] havia permès mesos abans a [[Carrión de los Condes]] l'assistència dels ciutadans sense possibilitat de vot. Lleó va anar la primera convocatòria de corts amb participació popular efectiva de la història d'Europa després de la caiguda de l'[[Imperi Romà]] cinquanta anys abans que les corts angleses i així està reconegut pel parlament Europeu. Amb el temps, les corts lleoneses es van començar a convocar al costat de les castellanes, encara que per separat, fins i tot en una mateixa ciutat ([[Valladolid]] 1293), fins al segle XV. |
|||
Després del regnat dels [[Reis Catòlics]] es van començar a denominar Corts de Castella. Les corts castellanes es convocaven per separat de les d'altres regnes. Les últimes corts independents d'Aragó es van produir a 1706 en la ciutat de Barcelona. En 1707, arran de la supressió de les diferents corts de la [[Corona d'Aragó]] (Corts d'Aragó, Catalunya i València), les Corts de Castella es van convertir en les [[Corts Generals]] a l'integrar a les desaparegudes en una unificada basada en el model castellà. |
|||
{{ORDENA:Corts De Castella}} <!--ORDENA generat per bot--> |
|||
[[Categoria:Corona de Castella]] |
|||
[[es:Cortes de Castilla]] |
[[es:Cortes de Castilla]] |
||
Revisió del 18:54, 23 nov 2011
Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella. Hi eren representats la noblesa en un bloc, la cúria sacerdotal en un altre i un tercer compost per burgesia i la baixa noblesa urbana, en una reunió que presidia el monarca.
Al 1188 el rei lleonès Alfons IX va convocar per primera vegada al poble pla a participar en les decisions de la cúria règia, mentre que el rei castellà Alfons VIII havia permès mesos abans a Carrión de los Condes l'assistència dels ciutadans sense possibilitat de vot. Lleó va anar la primera convocatòria de corts amb participació popular efectiva de la història d'Europa després de la caiguda de l'Imperi Romà cinquanta anys abans que les corts angleses i així està reconegut pel parlament Europeu. Amb el temps, les corts lleoneses es van començar a convocar al costat de les castellanes, encara que per separat, fins i tot en una mateixa ciutat (Valladolid 1293), fins al segle XV.
Després del regnat dels Reis Catòlics es van començar a denominar Corts de Castella. Les corts castellanes es convocaven per separat de les d'altres regnes. Les últimes corts independents d'Aragó es van produir a 1706 en la ciutat de Barcelona. En 1707, arran de la supressió de les diferents corts de la Corona d'Aragó (Corts d'Aragó, Catalunya i València), les Corts de Castella es van convertir en les Corts Generals a l'integrar a les desaparegudes en una unificada basada en el model castellà.