Ratolí: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- va trobar + trobà, - van ser + foren , - es van estendre + s'estengueren , - varen ser + foren , - es va originar + s'originà , - es va pensar + es pensà , - va exercir + exercí , - va caçar ...
m r2.6.5) (Robot afegeix: eu:Sagu
Línia 107: Línia 107:
[[Categoria:Ratolins| ]]
[[Categoria:Ratolins| ]]
[[Categoria:Hemeròfils]]
[[Categoria:Hemeròfils]]

[[nso:Legotlo]]


[[af:Muis]]
[[af:Muis]]
Línia 129: Línia 127:
[[eo:Muso (besto)]]
[[eo:Muso (besto)]]
[[et:Hiir]]
[[et:Hiir]]
[[eu:Sagu]]
[[fa:موش]]
[[fa:موش]]
[[fi:Kotihiiret]]
[[fi:Kotihiiret]]
Línia 154: Línia 153:
[[nl:Muis (dier)]]
[[nl:Muis (dier)]]
[[nn:Mus]]
[[nn:Mus]]
[[nso:Legotlo]]
[[nv:Naʼastsʼǫǫsí]]
[[nv:Naʼastsʼǫǫsí]]
[[pnb:چوآ]]
[[pnb:چوآ]]

Revisió del 04:37, 19 març 2012

Per al perifèric vegeu ratolí (ordinador).
Infotaula d'ésser viuRatolí
Mus Modifica el valor a Wikidata

ratolí comú Modifica el valor a Wikidata
Dades
Principal font d'alimentacióllavor, arrel, fulla, insectes i aliment Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaMuridae
SubfamíliaMurinae
GènereMus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758

Els ratolins (Mus) són petits mamífers. de l'ordre dels rosegadors. El ratolí comú de casa o rat furet a Catalunya del Nord (Mus musculus) és cosmopolita. Els ratolins també són considerats mascotes i algunes varietats, en particular algunes soques albines i d'altres altament consanguínies, són criats per a la recerca científica en biologia. Malgrat això, els ratolins poden constituir-se en plagues nocives, arruïnant collites i gra emmagatzemat i espargint malalties a través dels seus paràsits i femtes.

Morfologia

El cos del ratolí està cobert de pèls i està separat en tres parts:

  • El cap on se situen la boca i els òrgans sensorials (olfactius, visuals, auditius)
  • El tronc d'on s'estenen dos parells de membres.
  • La cua, situada més enllà de l'anus.

El cap

  • Separat del tronc per un coll ben assenyalat.
  • Les finestres nasals externes s'obren a la cara ventral del morro.
  • La boca limitada per dos llavis.
  • Els ulls proveïts de parpelles.
  • Els bigotis que serveixen com òrgans tàctils.

El tronc

Duu lateralment dos parells de membres, en la base del tronc estan situades les mamelles i els orificis urinari, genital i anal. La mà té quatre dits ben desenvolupats, acabats per urpes i cinc callositats palmars. El peu té cinc dits, ben desenvolupats.

La cua

És més llarga que el tronc i el cap junts.

Tipus de ratolins

El ratolí salvatge és un mamífer que pertany a una de moltes espècies de petits rosegadors del gènere Mus i diversos gèneres relacionats de la família Muridae (Ratolins de l'Antic Món) l'espècie de ratolí més coneguda és el ratolí domèstic comú Mus musculus. És present en gairebé tots els països i, en les varietats establertes com a ratolins de laboratori, serveix com a organisme model en estudis de biologia; també és un animal domèstic popular. Col·loquialment sovint s'usa el mot ratolí com a sinònim de (Mus musculus)

Els ratolins són animals molt comuns en experiments de biologia i psicologia principalment. Els avantatges que ofereixen com a organisme model són la gran homologia genètica amb els humans, deguda a una relació filogenètica propera i al fet de poder ésser manipulats de diverses maneres que podrien considerar-se poc ètiques amb els humans. A més a més, la seva cria i manteniment són barats, la seva mida petita que els fan fàcilment manipulables i es poden observar diverses generacions en un període relativament curt de temps. El genoma del ratolí ja ha estat completament seqüenciat cosa que ha permès identificar molts gens que comparteixen homologia amb gens humans. En el projecte Biosatellite 2006, un grup de ratolins foren posats en òrbita terrestre, dins d'una nau espacial per determinar com reaccionaven a una menor gravetat (equivalent a la de Mart).

Es creu que la domesticació dels gats va estar motivada per tal d'eliminar ratolins i rates dels hàbitats humans. Els ratolins generalment subsisteixen amb una dieta herbívora, però en realitat són omnívors ja que mengen carn, cadàvers d'altres ratolins i s'ha observat que poden devorar les seves cues en cas de fam. Com a curiositat i per donar una estimació de la èxit reproductiu de l'espècie, es calcula que un mig milió de ratolins viuen en el metro de Londres.

Els ratolins no poden veure en colors, però poden distingir-los mitjançant la gradació entre negre i blanc que generen.

Espècies

Ratolins cèlebres

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ratolí