Descarboxilació del piruvat: diferència entre les revisions
m r2.7.1) (Robot afegeix: es:Oxidación del piruvato, gl:Descarboxilación do piruvato |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
La '''descarboxilació del piruvat''' és la reacció bioquímica que utilitza el [[piruvat]] per formar [[acetil-CoA]], l'alliberació dels equivalents i la reducció d'emissions de [[diòxid de carboni|CO<sub>2</sub>]]. La descarboxilació del piruvat, vincula les vies metabòliques com la [[glicòlisi]] i el [[cicle de l'àcid cíclic]], que es denominen "la transició de reaccions", "el vincle de reaccions", o "la reacció descarboxilativa oxidativa". Aquesta reacció és catalitzada generalment pel [[complex pirúvic deshidrogenasa]] com a part de la [[respiració anaeròbica]].<ref>Alberts ''et al.'' Molecular Biology of the Cell. Garland Science, 2001. ISBN 0-8153-4072-9</ref> En les [[cèl·lules]] [[eucariotes]], la descarboxilació del piruvat es dóna exclusivament en els [[mitocondris]]; en les cèl·lules [[procariota|procaritoes]] es dóna en el [[citoplasma]] i en la [[membrana plasmàtica]].<ref>Raven ''et al.'' Biology, 8th edition. McGraw Hill, 2008. ISBN 978-0-07-110202-5</ref> |
La '''descarboxilació del piruvat''' és la reacció bioquímica que utilitza el [[piruvat]] per formar [[acetil-CoA]], l'alliberació dels equivalents i la reducció d'emissions de [[diòxid de carboni|CO<sub>2</sub>]]. La descarboxilació del piruvat, vincula les vies metabòliques com la [[glicòlisi]] i el [[cicle de l'àcid cíclic]], que es denominen "la transició de reaccions", "el vincle de reaccions", o "la reacció descarboxilativa oxidativa". Aquesta reacció és catalitzada generalment pel [[complex pirúvic deshidrogenasa]] com a part de la [[respiració anaeròbica]].<ref>Alberts ''et al.'' Molecular Biology of the Cell. Garland Science, 2001. ISBN 0-8153-4072-9</ref> En les [[cèl·lules]] [[eucariotes]], la descarboxilació del piruvat es dóna exclusivament en els [[mitocondris]]; en les cèl·lules [[procariota|procaritoes]] es dóna en el [[citoplasma]] i en la [[membrana plasmàtica]].<ref>Raven ''et al.'' Biology, 8th edition. McGraw Hill, 2008. ISBN 978-0-07-110202-5</ref> |
||
L'oxidació de la descarboxilació del piruvat en els organismes anaeròbics és diferents que en la dels organismes aeròbics, procés on l'[[electró acceptor]] és un [[sofre|sulfat]] de [[ferro]]-[[proteïna]], no de NAD<sup>+</sup>. La conversió és catalitzada per una tiamina depenent de l'[[enzim]]a que també és un acetil coenzim A.<ref>Eric Chabrière, Xavier Vernède, Bruno Guigliarelli, Marie-Hélène Charon, E. Claude Hatchikian, Juan C. Fontecilla-Camps "Crystal Structure of the Free Radical Intermediate of Pyruvate:Ferredoxin Oxidoreductase" Science |
L'oxidació de la descarboxilació del piruvat en els organismes anaeròbics és diferents que en la dels organismes aeròbics, procés on l'[[electró acceptor]] és un [[sofre|sulfat]] de [[ferro]]-[[proteïna]], no de NAD<sup>+</sup>. La conversió és catalitzada per una tiamina depenent de l'[[enzim]]a que també és un acetil coenzim A.<ref>Eric Chabrière, Xavier Vernède, Bruno Guigliarelli, Marie-Hélène Charon, E. Claude Hatchikian, Juan C. Fontecilla-Camps "Crystal Structure of the Free Radical Intermediate of Pyruvate:Ferredoxin Oxidoreductase" Science 2001, Volume 294, page 2559.</ref> La reducció dels equivalents són eliminats per la producció de l'[[hidrogen|h<sub>2</sub>]] a través de la [[hidrogenasa]]. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 10:07, 10 abr 2012
La descarboxilació del piruvat és la reacció bioquímica que utilitza el piruvat per formar acetil-CoA, l'alliberació dels equivalents i la reducció d'emissions de CO2. La descarboxilació del piruvat, vincula les vies metabòliques com la glicòlisi i el cicle de l'àcid cíclic, que es denominen "la transició de reaccions", "el vincle de reaccions", o "la reacció descarboxilativa oxidativa". Aquesta reacció és catalitzada generalment pel complex pirúvic deshidrogenasa com a part de la respiració anaeròbica.[1] En les cèl·lules eucariotes, la descarboxilació del piruvat es dóna exclusivament en els mitocondris; en les cèl·lules procaritoes es dóna en el citoplasma i en la membrana plasmàtica.[2]
L'oxidació de la descarboxilació del piruvat en els organismes anaeròbics és diferents que en la dels organismes aeròbics, procés on l'electró acceptor és un sulfat de ferro-proteïna, no de NAD+. La conversió és catalitzada per una tiamina depenent de l'enzima que també és un acetil coenzim A.[3] La reducció dels equivalents són eliminats per la producció de l'h2 a través de la hidrogenasa.
Referències
- ↑ Alberts et al. Molecular Biology of the Cell. Garland Science, 2001. ISBN 0-8153-4072-9
- ↑ Raven et al. Biology, 8th edition. McGraw Hill, 2008. ISBN 978-0-07-110202-5
- ↑ Eric Chabrière, Xavier Vernède, Bruno Guigliarelli, Marie-Hélène Charon, E. Claude Hatchikian, Juan C. Fontecilla-Camps "Crystal Structure of the Free Radical Intermediate of Pyruvate:Ferredoxin Oxidoreductase" Science 2001, Volume 294, page 2559.