Batalla de Tel el-Kebir: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
m Robot afegeix: no:Slaget ved at-Tal al-Kabīr |
||
Línia 55: | Línia 55: | ||
[[fr:Bataille de Tel el-Kebir]] |
[[fr:Bataille de Tel el-Kebir]] |
||
[[it:Battaglia di Tell al-Kebir]] |
[[it:Battaglia di Tell al-Kebir]] |
||
[[no:Slaget ved at-Tal al-Kabīr]] |
|||
[[pl:Bitwa pod Tel-el-Kebir]] |
[[pl:Bitwa pod Tel-el-Kebir]] |
Revisió del 18:39, 18 juny 2012
Guerra angloegípcia | |||
---|---|---|---|
Tipus | batalla | ||
Data | 13 de setembre de 1882 | ||
Coordenades | 30° 42′ N, 31° 54′ E / 30.7°N,31.9°E | ||
Lloc | Kassassin | ||
Estat | Egipte | ||
Resultat | Victòria anglesa, i transfomació d'Egipte en un protectorat | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
|
Batalla de Tel el-Kebir fou una batalla lluitada el 13 de setembre de 1882 entre les tropes angleses, a les ordres del general Garnet Wolseley i les egípcies d'Ahmed al-Arabí.
El poble
Tel el-Kebir és un poblet, de la província de Sarkieh (Baix Egipte), districte de El Kamaiat, a 10 qk. E. d’Abu Hammed, a la vora del canal d’aigua dolça de Suez Zagazig, en la vall del Uadi Tumilat; estació de ferrocarril de El Caire a Suez per Ismailia.
Un palau que s’aixeca en la proximitat és el centre de la granja d’Uadi, domini d’unes 10 hectàrees que feu explotar durant varis anys la Companyia del Canal de Suez, un xic vers el sud de Tel el-Kebir hi ha els turons de Tell el Maskhuta, que assenyalen l’emplaçament de Heroòpolis, la "ciutat dels tresors", construïda per als captius hebreus per Ramsés II.
Antecedents
Després que un grup d'oficials egipcis descontents es van revoltar a Urabá el 1882, el Regne Unit van reaccionar a protegir els seus interessos financers i d'expansió al país, i en particular el Canal de Suez.
La batalla
L'host egípcia d'Ahmed al-Arabí fou derrotada el 13 de setembre de 1882 pels anglesos, a les ordres del general Garnet Wolseley
Conseqüències
La batalla donà el protectorat d’Egipte al Regne Unit.
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 60, pàg. 1882 (ISBN 84-239-4560-X)