Guerra angloegípcia

Guerra angloegípcia (1882)
Revolta 'Urabi
Data Juliol-Setembre de 1882 Localitat Egipte Territori Ocupació britànica d'Egipte Casus belli Reacció nacionalista i popular contra la influència britànica i francesa sobre el país, posant en perill potencial l'enclavament estratègic del canal de Suez.
Bàndols
Imperi britànic Regne Unit Índia britànica Forces egípcies i sudaneses sota el khediv Tewfik Pasha Cobel·ligerants: França	Forces egípcies i sudaneses sota Ahmed ‘Urabi
Comandants
Garnet Wolseley Beauchamp Seymour Tewfik Pasha	Ahmed ‘Urabi Mahmoud Fehmy Mahmoud Sami El Baroudi
Forces
40,560 regulars	Nombre no confirmat de regulars

La guerra angloegípcia —en àrab الاحتلال البريطاني لمصر, al-iḥtilāl al-Brīṭānī li-Miṣr, literalment «l'ocupació britànica d'Egipte»— va ser un conflicte que va enfrontar, el 1882, les forces egípcies i sudaneses comandades per Ahmed al-Arabí, contra el Regne Unit. El conflicte va acabar quan es va produir un alçament nacionalista contra el khediv Tewfik Paixà, i va provocar una important expansió de la influència britànica sobre el país, a expenses de la Tercera República Francesa.

Conseqüències

Judici a ‘Urabi

En un primer moment, el primer ministre Gladstone tenia la intenció de jutjar ‘Urabi i fer-lo executar, descrivint-lo com "un tirant egoista, que com a opressor del poble egipci encara va tenir temps, en la seva capacitat de Sal·ladí dels darrers temps, de massacrar cristians." Després de llegir els seus diaris, que s'havien capturat, i d'altres nombroses evidències, no obstant, es va fer molt difícil "dimonitzar" ‘Urabi en un judici públic. Així, els seus càrrecs van ser rebaixats, permetent que ‘Urabi acceptés el de rebel·lió i fos envia't a l'exili.

Ocupació britànica

Les tropes britàniques van ocupar Egipte fins als tractats angloegipcis de 1922 i 1936, atorgant gradualment el control al govern egipci.

Hopkins opina que els britànics van mantenir la seva ocupació d'Egipte, després del 1882, per garantir les inversions britàniques al país: "El Regne Unit tenia interessos molt importants a defensar a Egipte, i estava preparat per retirar-se només si es donaven condicions que garantissin la seguretat d'aquells interessos, condicions que no es van donar." En relació amb aquest punt de vista, les inversions a Egipte es van incrementar durant l'ocupació britànica, els ratis d'interès van caure i els preus dels bons van augmentar.