Guerra angloegípcia
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Revolta 'Urabi | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Tipus | guerra | ||
| Data | Juliol-Setembre de 1882 | ||
| Lloc | Egipte, Ocupació britànica d'Egipte | ||
| Casus belli | Reacció nacionalista i popular contra la influència britànica i francesa sobre el país, posant en perill potencial l'enclavament estratègic del canal de Suez. | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
|
| |||
| Forces | |||
| |||
|
| |||
 | |||
La guerra angloegípcia —en àrab الاحتلال البريطاني لمصر, al-iḥtilāl al-Brīṭānī li-Miṣr, literalment «l'ocupació britànica d'Egipte»— va ser un conflicte que va enfrontar, el 1882, les forces egípcies i sudaneses comandades per Ahmed al-Arabí, contra el Regne Unit. El conflicte va acabar quan es va produir un alçament nacionalista contra el khediv Tewfik Paixà, i va provocar una important expansió de la influència britànica sobre el país, a expenses de la Tercera República Francesa.
Conseqüències[modifica]
Judici a ‘Urabi[modifica]
En un primer moment, el primer ministre Gladstone tenia la intenció de jutjar ‘Urabi i fer-lo executar, descrivint-lo com "un tirant egoista, que com a opressor del poble egipci encara va tenir temps, en la seva capacitat de Sal·ladí dels darrers temps, de massacrar cristians." Després de llegir els seus diaris, que s'havien capturat, i d'altres nombroses evidències, no obstant, es va fer molt difícil "dimonitzar" ‘Urabi en un judici públic. Així, els seus càrrecs van ser rebaixats, permetent que ‘Urabi acceptés el de rebel·lió i fos envia't a l'exili.[1]:384
Ocupació britànica[modifica]
Les tropes britàniques van ocupar Egipte fins als tractats angloegipcis de 1922 i 1936, atorgant gradualment el control al govern egipci.
Hopkins opina que els britànics van mantenir la seva ocupació d'Egipte, després del 1882, per garantir les inversions britàniques al país: "El Regne Unit tenia interessos molt importants a defensar a Egipte, i estava preparat per retirar-se només si es donaven condicions que garantissin la seguretat d'aquells interessos, condicions que no es van donar."[1]:388 En relació amb aquest punt de vista, les inversions a Egipte es van incrementar durant l'ocupació britànica, els ratis d'interès van caure i els preus dels bons van augmentar.[1]:389
