Guerra angloegípcia
| Revolta 'Urabi | |||
|---|---|---|---|
  | |||
| Tipus | guerra | ||
| Data | Juliol-Setembre de 1882 | ||
| Lloc | Egipte, Ocupació britànica d'Egipte | ||
| Casus belli | Reacció nacionalista i popular contra la influència britànica i francesa sobre el país, posant en perill potencial l'enclavament estratègic del canal de Suez. | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| Forces | |||
| |||
La guerra angloegípcia (àrab: الاحتلال البريطاني لمصر, al-iḥtilāl al-Brīṭānī li-Miṣr, literalment ‘l'ocupació britànica d'Egipte’) va ser un conflicte que va enfrontar, el 1882, les forces egípcies i sudaneses comandades per Ahmed Urabi, contra el Regne Unit. El conflicte va acabar quan es va produir un alçament nacionalista contra el khediv Tewfik Paixà, i va provocar una important expansió de la influència britànica sobre el país, a expenses de la Tercera República Francesa.
Conseqüències[modifica]
Judici a Urabi[modifica]
En un primer moment, el primer ministre Gladstone tenia la intenció de jutjar Urabi i fer-lo executar, descrivint-lo com «un tirà egoista, que com a opressor del poble egipci encara va tenir temps, en la seva capacitat de Sal·ladí dels darrers temps, de massacrar cristians.» Després de llegir els seus diaris, que s'havien capturat, i d'altres nombroses evidències, no obstant, es va fer molt difícil «demonitzar» Urabi en un judici públic. Així, els seus càrrecs van ser rebaixats, permetent que Urabi acceptés el de rebel·lió i fos envia't a l'exili.[1]
Ocupació britànica[modifica]
Les tropes britàniques van ocupar Egipte des del 1882 fins als tractats angloegipcis de 1922 i 1936, en els que van acabar atorgant gradualment el control al govern egipci.
Hopkins opina que els britànics van mantenir la seva ocupació d'Egipte, després del 1882, per garantir les inversions britàniques al país: «El Regne Unit tenia interessos molt importants a defensar a Egipte, i estava preparat per retirar-se només si es donaven condicions que garantissin la seguretat d'aquells interessos, condicions que no es van donar.»[1] En relació amb aquest punt de vista, les inversions a Egipte es van incrementar durant l'ocupació britànica, les ràtios d'interès van caure i els preus dels bons van augmentar.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Hopkins, Anthony G. «Els victorians i Àfrica: una reconsideració de l'ocupació d'Egipte, 1882» (en anglès). The Journal of African History. Cambridge University Press, 2, 27, 1986, pàg. 363-391 [Consulta: 10 gener 2020].
