Literatura infantil: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2+) (Robot afegeix: my:ကလေးစာပေ
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Picturebook1.JPG|thumb|dreta|280px|Un infant fulleja un llibre infantil.]]
[[Fitxer:Picturebook1.JPG|thumb|dreta|280px|Un infant fulleja un llibre infantil.]]
La '''literatura infantil''' és aquell conjunt d'obres dirigides específicament per a nens. S'acostuma a dividir en literatura infantil pròpiament dita i [[literatura juvenil]]
La '''literatura infantil''' és aquell conjunt d'obres dirigides específicament per a nens. S'acostuma a dividir en literatura infantil pròpiament dita i [[literatura juvenil]].


== El terme ==
== El terme ==
Línia 10: Línia 10:


== Els trets de la literatura infantil ==
== Els trets de la literatura infantil ==
Potser l'objecció més recurrent per parlar de literatura infantil és l'absència de trets específics, ja que la majoria de característiques que s'hi associen poden aparèixer a diversos gèneres per a adults o tenir exemples contraris dins la pròpia literatura infantil. Alguns de les característiques més esmentades són:
Potser l'objecció més recurrent per parlar de literatura infantil és l'absència de trets específics, ja que la majoria de característiques que s'hi associen poden aparèixer a diversos gèneres per a adults o tenir exemples contraris dins la pròpia literatura infantil.

* La literatura infantil és més senzilla: què vol dir senzill en literatura? Hi ha llibres amb trames força complexes i mons alternatius sencers i també hi ha best sellers adults amb poc lèxic i una sola trama
Un primer grup d'arguments a favor de l'especificitat afirma que la literatura infantil és més senzilla, tant des del punt de vista argumental com lèxic. Però si bé en la majoria de llibres infantils hi ha una selecció de vocabulari, les trames i al·lusions poden ser força complexes, mentre que hi ha literatura adulta de trama única i linial i amb escàs lèxic.
* Els protagonistes són nens o animals: molts llibres per a nens tenen altres protagonistes. Les històries d'infància o la [[faula]] són destinades als adults

* És fàcil identificar-se amb la història narrada: com passa a la majoria de llibres
Si es considera que allò propi és la identificació del lector o els personatges (nens i animals), sorgeixen com a contraexemples obres allunyades de l'experiència infantil i dins la literatura adulta es troben gèneres com la [[faula]] o narradors que adopten la veu d'un nen.
* Té una funció didàctica o [[moral]]: hi ha llibres amb missatges gens moralitzadors i molts assajos adults tenen aquesta funció

* Són obres més curtes: els contes i microrelats també són breus
Per als qui pensen que es tracta d'obres més curtes, se sol objetar l'existència de contes i microrrelats, igual que es contraposa el [[còmic]] o la novel·la gràfica als qui afirmen que es tracta d'obres il·lustrades. Tampoc no és distintiva la funcio moral o didàctica, ja que existeix tot un gènere adult de gran tradició que busca ensenyar i a més a més no tota la literatura infantil pretén transmetre un missatge ètic.
* Solen estar il·lustrats: el [[còmic]] i derivats poden ser adults

* Tenen menys nivell: molts crítics encara creuen que la literatura infantil és menor, com passa amb molta literatura de gènere
En definitiva, la manca de trets clars específics força que la divisió sorgeixi pel context d'aparició, com col·lecions específiques o indicacions d'edat a la contraportada. Aquestes edats varien segons criteris editorial però en general s'accepten les següents divisions: pre-lectors, primers lectors (a vegades amb una [[tipografia]] diferent), fins als 10 anys i fins als 12 anys, moment en què es passa a la literatura juvenil.


[[Categoria:Literatura infantil i juvenil| ]]
[[Categoria:Literatura infantil i juvenil| ]]

Revisió del 10:52, 25 juny 2012

Un infant fulleja un llibre infantil.

La literatura infantil és aquell conjunt d'obres dirigides específicament per a nens. S'acostuma a dividir en literatura infantil pròpiament dita i literatura juvenil.

El terme

El terme neix com a oposició a literatura adulta a finals de l'Edat Moderna. No és una etiqueta unànime per diversos motius

  • Algunes obres considerades infantils van ser escrites per al públic adult en el seu origen
  • Molts contes infantils provenen del folklore popular però no van ser pensats per a nens
  • Es considera la literatura infantil com a "menor" en certa mesura
  • Els nens poden llegir literatura adulta o adaptacions de la mateixa

Els trets de la literatura infantil

Potser l'objecció més recurrent per parlar de literatura infantil és l'absència de trets específics, ja que la majoria de característiques que s'hi associen poden aparèixer a diversos gèneres per a adults o tenir exemples contraris dins la pròpia literatura infantil.

Un primer grup d'arguments a favor de l'especificitat afirma que la literatura infantil és més senzilla, tant des del punt de vista argumental com lèxic. Però si bé en la majoria de llibres infantils hi ha una selecció de vocabulari, les trames i al·lusions poden ser força complexes, mentre que hi ha literatura adulta de trama única i linial i amb escàs lèxic.

Si es considera que allò propi és la identificació del lector o els personatges (nens i animals), sorgeixen com a contraexemples obres allunyades de l'experiència infantil i dins la literatura adulta es troben gèneres com la faula o narradors que adopten la veu d'un nen.

Per als qui pensen que es tracta d'obres més curtes, se sol objetar l'existència de contes i microrrelats, igual que es contraposa el còmic o la novel·la gràfica als qui afirmen que es tracta d'obres il·lustrades. Tampoc no és distintiva la funcio moral o didàctica, ja que existeix tot un gènere adult de gran tradició que busca ensenyar i a més a més no tota la literatura infantil pretén transmetre un missatge ètic.

En definitiva, la manca de trets clars específics força que la divisió sorgeixi pel context d'aparició, com col·lecions específiques o indicacions d'edat a la contraportada. Aquestes edats varien segons criteris editorial però en general s'accepten les següents divisions: pre-lectors, primers lectors (a vegades amb una tipografia diferent), fins als 10 anys i fins als 12 anys, moment en què es passa a la literatura juvenil.