Anèmia megaloblàstica
 Frotis de sang perifèrica mostrant neutròfils hipersegmentats, característica de l'anèmia megaloblàstica.  | |
| Tipus | anèmia macrocítica i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | hematologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Patogènia | |
| Associació genètica | DHFR (en)  |
| Causat per | deficiència de vitamina B₁₂, carència de folat, orotic aciduria (en) i congenital dyserythropoietic anemia (en) |
| Causa de | eritropoesi ineficaç |
| Classificació | |
| CIM-10 | D51.1, D52.0, D53.1 |
| CIM-9 | 281 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 261100 i 613839 |
| DiseasesDB | 29507 |
| MedlinePlus | 000567 |
| eMedicine | 204066 i 959918 |
| MeSH | D000749 |
| UMLS CUI | C0002888 |
| DOID | DOID:13382 |
L'anèmia megaloblàstica és una anèmia macrocítica[1] que resulta de la inhibició de la síntesi de l'ADN en la producció dels glòbuls vermells. L'anèmia megaloblàstica té una aparició bastant lenta, sobretot si es compara amb la d'altres anèmies.
El defecte en la síntesi d'ADN de glòbuls vermells es deu més sovint a una deficiència de vitamina B₁₂ o deficiència de folat. La pèrdua de micronutrients també pot ser una causa. S'ha trobat també en la deficiència de coure. També pot ser causat per antimetabòlits que enverinen directament la producció d'ADN per alguns agents quimioterapèutics o antimicrobians (per exemple azatioprina o trimetoprim).
Fisiopatologia[modifica]
Quan la síntesi d'ADN es veu deteriorada, el cicle cel·lular no pot progressar des de l'etapa de creixement de l'estadi G2 fins a la mitosi (M). Això condueix al creixement cel·lular continu sense divisió, que es presenta com a macrocitosi.
Causes[modifica]
- Deficiència de vitamina B₁₂
- Deficiència de folat
- Deficiència combinada
Diagnòstic[modifica]
Troballes sanguínies[modifica]
Es caracteritza per:
- Eritroblastes molts grans (megaloblastes) immadurs i disfuncionals.
- Neutròfils hipersegmentats o multisegmentats.
Referències[modifica]
- ↑ «Diccionari Enciclopèdic de Medicina». [Consulta: 17 novembre 2018].