Istme
Un istme (del grec ισθμός, isthmos)[1] és un tros estret de terra que connecta dues àrees més grans a través d'una extensió d'aigua per la qual d'altra manera estan separades.[2][3] Un tòmbol és un istme que consisteix en un espit o barra, i un estret és la contrapartida marina d'un istme, essent un tram estret de mar entre dues masses de terra que connecta dues masses d'aigua més grans.[4]
En ésser l'única ruta terrestre que els uneix el seu control es considera de gran valor estratègic militar i comercial. En temps moderns la majoria d'istmes són travessats per canals construïts per l'home a fi d'evitar grans marrades en les rutes marítimes, obrint pas directe entre els mars que l'istme separa. El terme també és utilitzat per referir-se a la unió o estrenyiment que separa 2 objectes de qualsevol tipus. Per exemple, en anatomia, l'istme de la gola.[5]
Diferència amb pont terrestre i península[modifica]
Istme i pont terrestre són termes relacionats, i istme té un significat més ampli. Un pont terrestre és un istme que connecta les principals masses terrestres de la Terra.[6] El terme pont terrestre s'utilitza habitualment en biogeologia per descriure les connexions terrestres que solien existir entre continents en diverses èpoques i que eren importants per a la migració de persones, així com per diverses espècies d'animals i plantes, com per exemple els ponts terrestres de Beringia i Doggerland.[7]
Un istme és una connexió terrestre entre dues masses de terra més grans, mentre que una península és més aviat una protuberància terrestre que està connectada a una massa de terra més gran només per un costat i envoltada d'aigua per tots els altres costats.[8] Tècnicament, un istme pot tenir canals que van de costa a costa (per exemple, el Canal de Panamà), i així es podria dir que s'assembla a dues penínsules; tanmateix, els canals són artificials i aquesta característica els distingeixen dels estrets.
Istmes principals[modifica]
Entre els principals istmes del món, a Amèrica cal destacar l'istme de Tehuantepec o també l'istme de Panamà, que uneix els continents de l'Amèrica del Nord i l'Amèrica del Sud i és travessat pel canal de Panamà, de gran importància històrica.[9] A Àsia sobresurt l'istme de Kra al sud-est asiàtic continental o l'istme de Perekop, que uneix la península de Crimea amb la resta del continent europeu. Les ciutats d'Auckland, Manila i Seattle es troben en istmes.
A Europa hi ha l'istme de Suez entre el nord d'Àfrica i l'Àsia occidental, i l'istme de Carèlia a Europa. Els istmes que han tingut més importància històricament són l'istme de Corint que uneix la península del Peloponès amb l'Àtica a Grècia i l'istme de Catanzaro a Itàlia. A Europa també hi ha l'istme de Gibraltar.
Als Països Catalans, destaca, a Formentera, ses Clotades, l'istme que uneix la Mola a la resta de l'illa.[10] També hi ha l'istme del Trabucador a Aulet, al Delta de l'Ebre.[11]
Canals[modifica]
Els canals es construeixen sovint a través d'istmes, on poden ser una drecera especialment avantatjosa per al transport marítim. Per exemple, el canal de Panamà inaugurat el 1915[12] travessa l'istme de Panamà, connectant els oceans Atlàntic Nord i el Pacífic.[13] El 1869 es va inaugurar el canal de Suez connecta el mar Mediterrani i el mar Roig, travessant el costat occidental de l'istme de Suez, format per la península del Sinaí.[14] També és rellevant el canal de Crinan inaugurat el 1801 que travessa l'istme entre el llac Crinan i el llac Gilp, que connecta la península de Kintyre amb la resta d'Escòcia.[15] Un altre exemple és el canal Welland a la península del Niàgara (tècnicament un istme). Connecta el llac Ontario amb el llac Erie.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Istme |
- ↑ LSJ entry ισθμός
- ↑ «Isthmus». Britannica. [Consulta: 22 setembre 2013].
- ↑ Fabra, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana .... Llibreria Catalònia, 1932, p. 1028.
- ↑ Vila, Pau. Joan Orpí, l'home de la Nova Catalunya: ultim conqueridor a les Indies i fundador de la Barcelona venecolana, 1593-1645. Edicions Ariel, 1967, p. 293.
- ↑ Martínez, Lara Ferrer; Ferrairó, Sofía Folguera. Tècniques d'ajuda odontologica/estomatològica 2022. Editex, 2022, p. 42. ISBN 978-84-1321-625-6.
- ↑ Mejía, Félix A. Rodríguez; O'Dea, Aaron. Historia natural del Istmo de Panamá (en castellà). SENACYT, 2015, p. 156. ISBN 978-9962-05-682-9.
- ↑ «Land bridge | isthmus». Encyclopedia Britannica.
- ↑ Cañaveras, Juan Antonio González. Nuevo metodo para apreender la géografía: explicacion y demostracion de las mejores cartas que hasta ahora se han publicado en la Europa (en castellà). por D. Juan Antonio Lozano, 1775, p. 4.
- ↑ Pérez-Pérez, Alejandro Martínez. Sobreviurem al canvi climàtic?. Edicions Universitat Barcelona, 2010, p. 45. ISBN 978-84-475-3431-9.
- ↑ Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, ses Clotades
- ↑ Masdeu, Joan Castellano. Activitats d'oci i esports d'aventura al delta de l'Ebre. Cossetània Edicions, 2000, p. 50. ISBN 978-84-89890-75-6.
- ↑ Suárez, Omar Jaén. El Canal de Panamá: El triunfo de la innovación constante (en anglès). Banco Popular Dominicano, p. 277.
- ↑ Wyse, Lucien Napoléon Bonaparte. El Canal de Panamá, el istmo americano: exploraciones, comparaciones de los trazados estudiados, negociaciones, estado de los trabajos (en castellà). Imprenta de La Academia, 1959, p. 174.
- ↑ Lamy, Michel. Algas, conejos, termitas... ¿qué especies nos amenazan? (en castellà). Ediciones AKAL, 2005-05-19, p. 11. ISBN 978-84-460-2098-1.
- ↑ Humphreys, Rob; Reid, Donald. The Rough Guide to Scottish Highlands & Islands (en anglès). Rough Guides, 2004, p. 17. ISBN 978-1-84353-269-9.