Nojpetén

Plantilla:Infotaula geografia políticaNojpetén
Imatge

Localització
Map
 16° 55′ 47″ N, 89° 53′ 30″ O / 16.9297°N,89.8917°O / 16.9297; -89.8917
Capital de
Dades històriques
Dissolució1697 Modifica el valor a Wikidata
SegüentFlores Modifica el valor a Wikidata

L'illa que era el lloc de Nojpetén ara es una ciutat moderna de Flores
La piràmide principal de Nojpetén és molt similar a la del castell de Mayapan

Nojpetén (també escrit Noh Petén, i també conegut com a Tayasal) va ser la capital de la Itzá Maya regne de Petén Itzá, situat en una illa al Llac Petén Itzá a l'actual departament del Petén, al nord de Guatemala.[1] L'illa és ara ocupada per la ciutat moderna de Flores, la capital del departament de Petén,[2] i ha tingut una ocupació ininterrompuda des de temps pre-Colombians.[3] Nojpetén tenia una muralla construïda sobre la terra baixa de l'illa; es creu que va ser construït a correcuita per la Itzá en un moment en què es van sentir amenaçats per l'envanit espanyol o per altres grups Maies.[4]

Etimologia[modifica]

Escrivint molts anys després del seu viatge a Petén, el conquistador Bernal Díaz del Castillo va anomenar la ciutat Tayasal ; això sembla haver estat una hispanització de la llengua Itza ta itza ("al lloc de la Itza"). El rei Itza, Kan Ek, es va referir a la ciutat amb el nom de Nojpetén quan va parlar amb els espanyols el 1698.[5] Nojpetén, de la Itza noj peten, significa "gran illa".[6]

Fundació[modifica]

Les primeres traces arqueològiques de l'illa es remunten al 900-600 aC, amb una important expansió del poblat al voltant del 250-400 AD.[7] documents etnohistòrics identifiquen la fundació de Nojpetén a mitjan segle xv.[5] Aquests relacionen que Nojpetén va ser fundat quan els Itza van fugir cap al sud al voltant del 1441–1446, després que van ser deposats pel Xiu Maya a Mayapan.[5] Quan es van establir a l'illa, van dividir la seva nova capital en quatre trimestres basats en grups de llinatge.[8]

Referències[modifica]

  1. Rice i Rice, 2009, p. 11.
  2. Sharer i Traxler, 2006, p. 616.
  3. Gamez, 2007, p. 259.
  4. Rice et al., 2009, p. 129.
  5. 5,0 5,1 5,2 Rice, 2009a, p. 43.
  6. Reina, 1966, p. 20.
  7. Gámez, 2007, p. 261.
  8. Fox, 2008, p. 33–34.

Bibliografia[modifica]