Llista d'alcaldes d'Olot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'Alcalde d'Olot és qui dirigeix el govern i l'administració municipal, representa a l'ajuntament i convoca i presideix les sessions del Ple i de la Junta de Govern Local de l'Ajuntament d'Olot.

Alcalde Inici mandat Finalització mandat Grup polític Observacions
Francesc Mas i Fluvià Fou nomenat alcalde però no prengué possessió al·legant motius d'edat.[1]
Vicenç Aulet 1875 8 de juny de 1877
Pere Basil i Pratsevall 8 de juny de 1877 març 1880 Destituït.
Valentí Mas de Xexàs març 1880 (accidentalment)

8 de juliol de 1880 (oficialment)

1 de juliol de 1881 Assumeix accidentalment l'alcaldia per la destitució de l'anterior titular.
Alexandre de Roca i Blanch 1 de juliol de 1881 23 de febrer de 1884 Destituït per corrupció electoral.[2]
Joaquim Casabó i Puig de la Bellacasa 23 de febrer de 1884 20 de març de 1884
Pere Basil i Pratsevall 20 de març de 1884 13 de juliol de 1886 Va ser destituït, després de males praxis i grans confrontacions socials.[1]
Alexandre de Roca i Blanch 13 de juliol de 1886 18 de gener de 1888

(defunció)

Liberal
Pere Carrera i Homs 18 de gener de 1888 (accidentalment)

11 d'abril de 1888 (oficialment)

1 de gener de 1890 Exercint d'alcalde accidental des del 18 de gener de 1888, per mort de l'anterior titular.
Marià Bassols i Prim 1 de gener de 1890 1 de juliol de 1891 Centre Catalanista
Nonet Escubós i Serrat-Calvó 1 de juliol de 1891 1 de gener de 1894 Centre Catalanista
Ramon Torras i Tomàs 1 de gener de 1894 1 de juliol de 1897
Joan Montsalvatge (Monsalvatje) Fossas 1 de juliol de 1897 1 de juliol de 1899
Josep Saderra i Mata 1 de juliol de 1899 1 de gener de 1902
Ramon Soler Bertrán 1 de gener de 1902 1 de gener de 1904
Nonet Escubós i Serrat-Calvó 1 de gener de 1904 1 de gener de 1906 Centre Catalanista
Ramon Torras Tomás 1 de gener de 1906 1 de juliol de 1909 Monàrquics
Francesc Vayreda Carrera 1 de juliol de 1909 23 de novembre de 1909 Regionalista
Ramon Soler Bertrán 23 de novembre de 1909 1 de gener de 1910 Liberal
Damià Juviñá Gual 1 de gener de 1910 1 de març de 1910 Liberal
Ramon Soler Bertrán 1 de març de 1910 23 de març de 1911 Liberal
Damià Juvniñá gual 23 de març de 1911 19 de juliol de 1911 Liberal
Ramon Soler Bertrán 19 de juliol de 1911 1 de gener de 1912 Liberal
Joan Meroles Isamat 1 de gener de 1912 1 de gener de 1914 Liberal
Eveli Barnadas Vila 1 de gener de 1914 1 de gener de 1916 Conservador
Joan Tresserras Jofré 1 de gener de 1916 1 de gener de 1918 Liberal
Eveli Barnadas Vila 1 de gener de 1918 1 de gener de 1920 Conservador
Joaquim Vayreda Aulet 1 de gener de 1920 17 d'agost de 1920 Independent
Joan Roura Casabosch 17 d'agost de 1920 1 de gener de 1922 Tradicionalista
Joan Tresserras Jofré 1 de gener de 1922 1 d'octubre de 1923 Liberal
Francesc Bassols Carbó 1 d'octubre de 1923 12 d'agost de 1924 Independent
Rafel Hostench Quintana 12 d'agost de 1924 19 de juny de 1928 Monàrquic
Ramon de Roca Bassols 19 de juny de 1928 25 de febrer de 1930 Monàrquic
Joan Tresserras Jofré 25 de febrer de 1930 17 d'abril de 1931 Monàrquic
Joan de Garganta Fàbrega 17 d'abril de 1931 4 de novembre de 1932 Acció Catalana Republicana
Ramon Aubert Cros 4 de novembre de 1932 1 de febrer de 1934 Republicà
Ferran Casabó Molar 1 de febrer de 1934 7 d'agost de 1934 Independent
Josep Coll Martí 7 d'agost de 1934 6 d'octubre de 1934 Regionalista
Ramon Aubert Cros

(Alcalde-gestor durant els Fets d'Octubre)

6 d'octubre de 1934 7 d'octubre de 1934 Republicà
Josep Coll Martí 7 d'octubre de 1934 4 de gener de 1935 Regionalista
Rafel Arau Clavaguera 4 de gener de 1935 3 de maig de 1935 Independent
Josep Coll Martí 3 de maig de 1935 9 de gener de 1936 Regionalista
Baldiri Descals Aubert 9 de gener de 1936 5 de març de 1936 Independent
Ramon Aubert Cros 5 de març de 1936 4 d'agost de 1936 Republicà
Ramon Calm Clota 4 d'agost de 1936 12 de març de 1937 Republicà
Joaquim Guillén Cabañero 12 de març de 1937 11 de juny de 1937 Marxista
Ramon Calm i Clota 11 de juny de 1937 3 de novembre de 1937 Republicà-Marxista
Miquel de Garganta i Fàbrega 3 de novembre de 1937 3 de gener de 1938 Marxista
Joan Serrat Masó 3 de gener de 1938 29 d'agost de 1938 Marxista
Enric Burch Fina

(Com a Comissari Municipal)

29 d'agost de 1938 7 de febrer de 1939 Marxista
Miquel Pena Artigas 7 de febrer de 1939 21 de març de 1939 Franquisme
Josep Maria Torras Prunés 21 de març de 1939 28 de febrer de 1940 Franquisme
Rafel Hostench Quintana 28 de febrer de 1940 13 d'abril de 1942 Franquisme
Pere Bretcha Galí 13 d'abril de 1942 23 de juny de 1956 Franquisme
Aureo Aramburo Pérez-Iñigo 23 de juny de 1956 6 de juliol de 1966 Franquisme
Lluís Casademont Colomer 6 de juliol de 1966 25 de novembre de 1967 Franquisme
Joan Tresserras Dou

(Alcalde accidental, per mort de l'anterior)

25 de novembre de 1967 22 de març de 1968 Franquisme
Joan de Malibrán Gelabert 22 de març de 1968 23 de juny de 1977 Franquisme
Francesc Casas Vilà

(Alcalde accidental, per dimissió de l'anterior)

23 de juny de 1977 19 d'abril de 1979 Franquisme
Joan Sala Villegas 19 d'abril de 1979 23 de maig de 1983 Convergència i Unió
Arcadi Calzada i Salavedra 23 de maig de 1983 març de 1984 Convergència i Unió
Pere Macias i Arau març de 1984 15 de juny de 1996 Convergència i Unió
Isabel Brussosa Planas 15 de juny de 1996 3 de juliol de 1999 Convergència i Unió
Lluís Sacrest i Villegas 3 de juliol de 1999 11 de juny de 2011 PSC-PM
Josep Maria Corominas i Barnadas 11 de juny de 2011 15 de juny de 2019 Convergència i Unió
Pep Berga Vayreda 15 de juny de 2019 Actual Junts per Catalunya

Alcaldes de Batet de la Serra[modifica]

Batet de la Serra va ser municipi independent fins al 31 de desembre de 1971, quan va ser annexat a Olot. Fins a annexar-se també va tenir el seu alcalde; actualment manté un alcalde simbòlic.

Alcalde Inici mandat Finalització mandat Grup polític Observacions
Esteve Pujoldevall i Carrera 1 de gener de 1900
Bonaventura Pujolàs 1 de gener de 1900 1 de gener de 1902
Vicent Oliveras i Agustí 1 de gener de 1902 1 de gener de 1904
Esteve Pujoldevall i Carrera 1 de gener de 1904 1 de gener de 1906
Francisco Casamitjana i Fagella 1 de gener de 1906 1 de gener de 1909
Pere Bassols i Corcoy 1 de gener de 1909 1 de gener de 1912
Isidre Masó i Batlle 1 de gener de 1912 1 de gener de 1914
Vicent Oliveras i Agustí 1 de gener de 1914 1 de gener de 1916
Pere Pujoldevall i Buch 1 de gener de 1916 1 de gener de 1918
Bartomeu Planella i Blanch 1 de gener de 1918 1 d'abril de 1920
Pere Bassols i Corcoy 1 d'abril de 1920 3 d'octubre de 1923
Celestí Danés i Prat 3 d'octubre de 1923 7 d'abril de 1924
Anicet Pararols Soms 7 d'abril de 1924 25 de febrer de 1930 Cessat per una Reial Ordre del 15 de febrer de 1930.
Martí Canal i Guix 25 de febrer de 1930 31 de desembre de 1933
Francesc Planella i Prat 31 de desembre de 1933 1 de febrer de 1934
Josep Aumatell i Canal 1 de febrer de 1934 27 de juliol de 1936 Cessat per decret de Governació, per no formar part de les llistes electorals afines al Front Popular. (acta de 27 de juliol de 1936 Llibre actes 1929-1936)
Francesc Planella i Prat 27 de juliol de 1936 21 de març de 1937 Detingut i cessat.
Enric Collelldemont i Costa 21 de març de 1937 17 de febrer de 1939 Cessat.
Anicet Pararols i Soms 17 de febrer de 1939 3 d'abril de 1960 Finalització del mandat per defunció.
Joan Aumatell i Canal 3 d'abril de 1960 31 de desembre de 1971 Últim alcalde del municipi; el municipi passa a ser annexat a Olot.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Barnadas Puigferrer, Joan «[raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/279253/366979 La fractura civil de la Restauració]». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, núm. 23, novembre 2012, pàg. 157-176.
  2. «Acta del 23 de febrer de 1884». Llibre d'actes de l'Ajuntament d'Olot, 1884.

Bibliografia[modifica]

Llibres d'Actes del Ple de l'Ajuntament d'Olot.