Karl Maruhn
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Karl Peter Heinrich Maruhn  5 desembre 1904 Chemnitz (Alemanya) |
| Mort | 8 febrer 1976 (71 anys) Giessen (Alemanya) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Leipzig (1922–1930) Königin Carola Gymnasium (–1922) |
| Tesi acadèmica | Ein Beitrag zur mathematischen Theorie der Gestalt der Himmelskörper (1931 ) |
| Director de tesi | Leon Lichtenstein i Julius Bauschinger |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat de Giessen (1958–1973) Universitat Tècnica de Dresden (1949–1958) Universitat de Jena (1945–1949) Universitat Alemanya de Praga (1944–1945) Universitat Tècnica de Berlín (1938–1944) Deutsche Versuchsanstalt für Luftfahrt (1935–1944) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Paul Heinz Müller, Wolfgang Luh, Gottfried Anger, Thomas Riedrich, Joachim Kühn, Gerhard Wilhelmi, Klaus Klingelhöfer, Horst Kummer, Otto Hübner, Otto Dienst, Sigbert Jaenisch, Ruth Mangold, Joseph Hammerschick, James Porter Spencer i Hans-Joachim Frohn |
| Família | |
| Cònjuge | Eva Feldt |
| Pares | Karl Maruhn i Charlotte "Lotti" Schmitz |
Karl Maruhn (Chemnitz, 5 de desembre de 1904 - Giessen, 8 de febrer de 1976) va ser un matemàtic alemany.
Maruhn va estudiar matemàtiques a les universitats de Leipzig i Tubinga. El 1931 va obtenir el doctorat a la universitat de Leipzig, dirigit per Leon Lichtenstein, amb una tesi sobre la forma dels cossos celestes. A partir d'aquesta data va ser professor a diverses escoles de secundària de Leipzig fins que el 1935 va ser contractat per la Deutsche Versuchsanstalt für Luftfahrt (Institut de Recerca de l'Aviació) de Berlín.[1] Al mateix temps, a partir de 1937 va donar classes a la universitat Tècnica de Berlín. El 1944 va ocupar una càtedra de matemàtiques aplicades a la universitat Carolina de Praga, però el 1945, en ser alliberada la ciutat dels nazis, va ser detingut breument i va retornar a Alemanya.[2]
Després de la Segona Guerra Mundial va ser professor a la universitat de Jena,[3] on va treballar especialment en el camp de la teoria del potencial. El 1949 va ser cridat a la universitat Tècnica de Dresden, on va ser director de l'Institut de Matemàtiques Pures. Finalment, el 1959 va ser nomenat professor de matemàtiques a la universitat de Giessen, en la qual es va retirar el 1973.[4]
Maruhn va publicar juntament amb Heinrich Grell i Willi Rinow la sèrie de monografies matemàtiques per alumnes de secundària Hochschulbücher für Mathematik,[1] que va tenir un notable èxit i es van estar editant fins als anys 1990's. També va publicar una trentena d'articles científics,[5] la majoria de ells sobre aerodinàmica, hidrodinàmica i teoria del potencial.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Menzler-Trott, 2007, p. 248.
- ↑ Menzler-Trott, 2007, p. 255.
- ↑ Boerner, 1978, p. 45.
- ↑ Boerner, 1978, p. 46.
- ↑ Boerner, 1978, p. 47-48.
Bibliografia[modifica]
- Boerner, H. «Karl Maruhn. In memoriam» (en alemany). Jahresbericht der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 81, Num. 1, 1978, pàg. 45-48. ISSN: 1869-7135.
- Diversos Autors «Dem Andenken an Karl Maruhn gewidmet» (en alemany). Mitteilungen des Mathematischen Seminars Giessen, Vol. 123, 1977. ISSN: 0373-8221.
- Menzler-Trott, Eckart. Logic's Lost Genius (en anglès). American Mathematical Society, 2007. ISBN 978-0-8218-3550-0.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Karl Maruhn» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.