Vés al contingut

Cases Nadal i Pujolà

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Cases Nadal i Pujolà
EpònimJoan Nadal i Pujolà i Antoni Nadal i Pujolà Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJoan Soler i Mestres Modifica el valor a Wikidata
Construcció1851 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCòdols, 18-20 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 46″ N, 2° 10′ 42″ E / 41.3794°N,2.17834°E / 41.3794; 2.17834
Quarteró núm. 113 de Garriga i Roca (c. 1860)

Les cases Nadal i Pujolà són un conjunt arquitectònic situat al carrer dels Còdols, 18 i 20 de Barcelona. Com que no estan catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1][2]

Descripció

[modifica]

Es tracta d'un conjunt de dos edificis «siamesos» d'habitatges de planta baixa, entresòl i tres pisos en cantonada, de mitjans del segle xix.

Història

[modifica]

El 2 de setembre del 1677, el Reial Patrimoni va establir en emfiteusi a l'hisendat de Cabrera d'Anoia Josep de Mora i Pons[3] un terreny situat al carrer dels Còdols, a cens de 20 sous anuals i una entrada de 40.[4] El 13 de maig del 1784, el seu net Ferran de Mora i d'Esteve[3] en vengué una part al comerciant Joan Salgado i Calsada (vegeu casa-fàbrica Salgado-Güell), i el 16 de juny del mateix any, va demanar permís per a obrir un portal a la casa que hi havia construïda a la resta.[5]

El 24 de desembre del 1847, Ferran de Mora i de Llança, net de l'anterior,[3] va establir en emfiteusi a Joan Nadal i Pujolà (†1855)[6] la finca del carrer dels Còdols, 1 (antic) a cens de 750 lliures anuals.[7] El 29 de novembre del 1849, Joan en va vendre una part al seu germà Antoni Nadal i Pujolà (1812-1876),[6][7] i el 1851, van edificar-hi dos edificis, el del núm. 18, propietat d'Antoni,[8][9] i el del núm. 20, propietat de Joan.[10]

El 1863 hi havia la seu i el dipòsit de teixits en cru de la societat Nadal i Ribó: «Códols, 18 y 20. Gran depósito de tejidos en crudo, dichos empesas, mecánicas y de todas clases y anchuras. Sres. Nadal y Ribó, comerciantes capitalistas.»,[11] i ja al segle xx, la seu i el magatzem de la Societat Anònima Cooperativa del Ter.[12]

A l'interior de l'illa (núm. 22) hi havia uns safaretjos,[13][14] als quals s'hi accedia des del carrer dels Còdols mitjançant una porta, que el 1859 fou reconstruïda pel comerciant Joan Nadal i Ferrater (1778-1867),[15] pare dels germans Nadal i Pujolà.[6] Actualment, aquest espai ha estat incorporat a l'Escola Drassanes (vegeu casa-fàbrica Tresserras).[16]

Referències

[modifica]
  1. «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. 3,0 3,1 3,2 Avinyó, Joan. Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés, 1909, p. 103-117. 
  4. Sentencias del Tribunal Supremo en materia civil. Salas primera y tercera. Primer semestre de 1877, 1878, p. 837. 
  5. «Fernando de Mora. Còdols 4. Casa. Obrir un portal». C.XIV Obreria C-35/1784-79. AHCB, 16-06-1784.
  6. 6,0 6,1 6,2 Galí, 2002, p. 68.
  7. 7,0 7,1 Sentencias del Tribunal Supremo en material civil. Salas primera y tercera. Primer semestre de 1877, 1878, p. 838-839. 
  8. «Arxiu RACBASJ 26.14». Relació documental dels projectes conservats a l'arxiu de l'Acadèmia. 1850-1890. Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, 1851. Arxivat de l'original el 2017-03-13 [Consulta: 4 novembre 2022].
  9. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 252. 
  10. «Arxiu RACBASJ 26.15». Relació documental dels projectes conservats a l'arxiu de l'Acadèmia. 1850-1890. Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, 1851. Arxivat de l'original el 2017-03-13 [Consulta: 4 novembre 2022].
  11. Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 45, 406, 792. 
  12. Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 132. 
  13. Guía general de Barcelona, 1849, p. 379. 
  14. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 181, 228. 
  15. «Juan Nadal Ferrater. Còdols. Renovació de la porta d'entrada a uns safareijos». Q127 Foment 995 bis C. AMCB, 1859.
  16. Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 198-199. ISBN 9788491562160. 

Bibliografia

[modifica]