Tetraclorur-1,1-difluoretà
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 201,87221716 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₂Cl₄F₂ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,65 g/cm³ (a 20 °C) |
| Solubilitat | 0,01 g/100 g (aigua, 20 °C) |
| Punt de fusió | 41 °C |
| Punt d'ebullició | 92 °C (a 760 Torr) |
| Pressió de vapor | 40 mmHg (a 20 °C) |
| Perill | |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 4.170 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
| IDLH | 16.680 mg/m³ |
El tetraclor-1,1-difluoroetà o 1,1,1,2-tetracloro-2,2-difluoroetà, freó 112a, R-112a o CFC-112a és un isòmer asimètric de clorofluorocarboni del tetraclor-1,1-difluoroetà amb fórmula CClF2CCl3. Conté età substituït per quatre àtoms de clor i dos àtoms de fluor. Amb un punt d'ebullició de 91,5°C, és el freó amb el segon punt d'ebullició més alt.
El tetraclorodifluoroetà és una barreja d'isòmers simètrics i asimètrics.
Preparació
[modifica]El tetracloro-1,1-difluoroetà es pot preparar en un rendiment del 40% reaccionant 1,1,2-tricloro-1,2,2-trifluoroetà (freó 113) amb clorur d'alumini a 60 °C.
També es pot fer en reacció amb fluorur d'hidrogen amb hexacloroetà o tetracloroetà amb clor extra. Aquesta reacció es produeix amb un catalitzador de fluorur d'alumini a 400 °C. El triclorotrifluoroetà no simètric (CCl2FCClF2) també es produeix juntament amb altres clorofluorocarbonis. La separació de l'isòmer simètric i no simètric és difícil.
Propietats
[modifica]El tetracloro-1,1-difluoroetà no és combustible.
Té una pressió crítica de 4,83 MPa i una temperatura crítica de 279,2 °. En el punt crític la densitat és de 0,754 g/cc.
El tetracloro-1,1-difluoroetà en forma líquida és miscible amb els perfluorocarbonis.
Reaccions
[modifica]El tetracloro-1,1-difluoroetà reacciona amb el zinc de l'etanol a 60 °C per produir diclordifluoroetilè no simètric (CCl2=CF2).[1]
Usos
[modifica]El tetraclorofluoroetà (barreja d'isòmers) s'ha utilitzat com a medicina veterinària per tractar paràsits (Fasciola hepatica).[1]
Atmosfera
[modifica]El tetracloro-1,1-difluoroetà es va detectar per primera vegada en l'aire recollit del Cap Grim, Tasmània, a l'Arxiu Aeri del Cap Grim, i més tard a partir de bombolles d'aire a la neu de Groenlàndia. La substància va fer la seva primera aparició al voltant de 1965, i va augmentar de nivell fins al voltant de l'any 2000. El 2000, l'atmosfera de la Terra contenia 0,08 parts per bilió de freó 112a. El nivell va disminuir lleugerament a 0,07 ppt el 2012. El temps de vida estimat a l'estratosfera és de 44 anys. El 2014 s'havien posat 3.600 tones de freó 112a a l'atmosfera. A partir del 2023, els nivells han anat augmentant a l'atmosfera terrestre.
Com a gas d'efecte hivernacle la seva eficiència radiativa és de 0,25 Wm−2ppb−1.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «1,1,2‐tetrachloro‐2,2‐difluoroethane». Hawley's Condensed Chemical Dictionary, 26-01-2007, pàg. 1217–1217. DOI: 10.1002/9780470114735.hawley15684.