Casa da Guiné
Casa da Guiné fou la designació donada, en el context dels descobriments portuguesos, als magatzems reials portuguesos de la segona meitat del segle xv.
Història[modifica]
Localitzada originalment a Lagos, després de la mort de l'infante Enric el Navegant (1460), fou transferida per Alfons V de Portugal a la ciutat de Lisboa en 1463.
Era en els seus magatzems on els operaris reials (supervisors, ferrers, escrivans, etc.) descarregaven, inscrivien i controlaven els productes ultramarins que eren monopoli de la Corona, cobrant els respectius impostos. Només després d'aquestes operacions els productes podien ser transportats per a la factoria d'Anvers, a Flandes, d'on eren col·locats als mercats europeus.
Aquests magatzems van tenir diverses denominacions, segons el lloc d'origen dels productes: originalment "Casa da Guiné", posteriorment "Casa da Guiné e Mina" (1482-1483), "Casa da Índia e da Guiné" (1499). A partir de 1503, va passar a ser utilitzada la denominació de Casa da Índia per a referir-se'n.