Cuaespinós cara-roig
Cranioleuca erythrops  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 17 g (pes adult) |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22702408 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Furnariidae |
| Gènere | Cranioleuca |
| Espècie | Cranioleuca erythrops P.L. Sclater, 1860 |
| Distribució | |
 | |
El cuaespinós cara-roig[1] (Cranioleuca erythrops) és una espècie d'au passeriforme de la família Furnàrids pertanyent al nombrós gènere Cranioleuca.[2] És nadiua de l'est de Centreamèrica i del nord-oest de Sud-amèrica.
Distribució i hàbitat[modifica]
Es distribueix des de les muntanyes de Costa Rica, cap a l'est de forma disjunta per Panamà, i fins al sud, al llarg de la serralada dels Andes del nord-oest i oest de Colòmbia i l'oest d'Equador.[3]
Aquesta espècie és considerada bastant comuna en el seu hàbitat natural: el cobricel arbori i les vores de les selves humides tropicals de muntanya, principalment entre els 700 i 1600 m d'altitud.[4]
Comportament[modifica]
El cuaespinós cara-roig col·loca al voltant del seu niu herbes, fulles i altres matèries vegetals que deixa soltes i penjant, trencant d'aquesta manera la silueta del niu, com a camuflatge per protegir el niu dels depredadors.[5]
Sistemàtica[modifica]
Descripció original[modifica]
L'espècie C. erythrops va ser descrita per primera vegada pel zoòleg britànic Philip Lutley Sclater l'any 1860 amb el nom científic Synallaxis erythrops; la localitat tipus és: «Pallatanga, Chimborazo, Equador».[3]
Etimologia[modifica]
El nom genèric femení «Cranioleuca» es compon de les paraules del grec «κρανιον kranion»: crani, cap, i «λευκος leukos»: blanc, en referència a la corona blanca de l'espècie tipus: Cranioleuca albiceps; i el nom de l'espècie «erythrops», es compon de les paraules del grec «ερυθρος eruthros»: vermell, i «ωψ ōps, ωπος ōpos»: face; en referència a la fase vermellosa de l'espècie.[6][7]
Taxonomia[modifica]
Les dades filogenètiques més recents indiquen que la present espècie està agermanada a un grup que inclou Cranioleuca antisiensis (amb C. baroni) i C. curtata, amb plomatge similar i amb distribució en muntanyes baixes. La identitat subespecífica de les aus de l'est de Panamà és incerta i se les assigna a la subespècie griseigularis. Els espècimens del sud de Colòmbia poden ser intermediaris entre aquesta última i la nominal.[3]
Subespècies[modifica]
Segons les classificacions del Congrés Ornitològic Internacional (IOC) i Clements Checklist/eBird v.2019 es reconeixen tres subespècies, amb la seva corresponent distribució geogràfica:[3]
- Cranioleuca erythrops rufigenis (1868) – muntanyes de Costa Rica i oest de Panamà.
- Cranioleuca erythrops griseigularis (1909) – extrem est de Panamà (Cerro Pirre, Cerro Tacarcuna, Cerro Mali) i Andes occidentals i centrals de Colòmbia (en els Andes occidentals al sud fins a Nariño i en el pendent occidental dels Andes centrals des de Antioquia al sud fins a Quindío, també a la Regió muntanyenca de Sant Lucas).
- Cranioleuca erythrops erythrops (P.L. Sclater, 1860) – Andes de l'oest d'Equador (cap al sud fins al nord-oest de Azuay, també a la costanera Serralada de Mache al sud-oest de Manabí i oest de Guayas).
Referències[modifica]
- ↑ «Cuaespinós cara-roig». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 29/04/2021(català)
- ↑ Curutié Carirrojo Cranioleuca erythrops (Sclater,PL, 1860) en Avibase. Consulta: 23 de noviembre de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Error en el títol o la url.«» (en anglès). Handbook of the Birds of the World – Alive. [Consulta: 23 novembre 2019].
- ↑ ; Tudor; Ridgely Field guide to the songbirds of South America: the passerines (en anglès). 1a.. Austin: University of Texas Press, 2009 (Mildred Wyatt-World series in ornithology). ISBN ISBN 978-0-292-71748-0. «Cranioleuca erythrops, p. 282, lámina 6(5)»
- ↑ Hansell, M.H.. Bird nests and construction behaviour (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 103. ISBN 978-0-521-46038-5.
- ↑ Jobling, J.A. (2018). Cranioleuca Key to Scientific Names in Ornithology (en inglés). En: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, E. (eds.) Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona. Consulta: 23 de octubre de 2019.
- ↑ Jobling, J.A. (2018) erythrops Key to Scientific Names in Ornithology (en inglés). En: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, E. (eds.) Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona. Consulta: 23 de noviembre de 2019.
