Vés al contingut

Santa Maria de Vilanera

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Santa Maria de Vilanera
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIV Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsruïnós Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud13 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administratival'Escala (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPuig de Vilanera Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 07′ 08″ N, 3° 06′ 46″ E / 42.119°N,3.11281°E / 42.119; 3.11281
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC38116 Modifica el valor a Wikidata

Santa Maria de Vilanera és una església ruïnosa al terme municipal de l'Escala protegida com a bé cultural d'interès local. Les seves ruïnes són a l'oest del nucli antic de la població de l'Escala, a la Muntanya de Vilanera on hi ha també el Mas Vilanera, força proper al nucli d'Empúries.[1]

Arquitectura

[modifica]

Es tracta de les restes de l'antic monestir de Santa Maria de Vilanera, format per dos edificis disposats al vessant oest de la muntanya. A la part baixa del vessant del puig, hi ha les restes de la casa monàstica, mentre que a la carena s'hi poden veure els vestigis de l'església, força separada de les dependències monacals.[1]

De l'església només es conserva dempeus un fragment de mur, d'uns deu metres de llargada total per quatre d'alçada, aproximadament. Probablement es tracta d'un dels murs laterals de la nau, donada la seva llargada. L'aparell és de pedres grans, sense treballar, travades amb argamassa. Al costat nord del mur s'observen les restes d'una estructura adossada i al sud, s'observen diversos forats quadrats de bastida a diferents nivells. Hi ha restes d'altres estructures al subsòl al voltant de l'estructura, però no es pot esbrinar la planta de l'edifici.[1]

El convent, a la part baixa del puig, també es troba força enrunat. Es tracta d'un edifici de grans dimensions i de planta rectangular, en el que s'observen restes de la compartimentació interior en estances. Tenia la coberta de doble vessant, que s'aprecia perfectament en l'alçat del mur sud-est, i al sector nord-est s'aprecia un cos de planta semicircular. És força probable que la seva aparença fos de casa pairal. A poca distància del mur s'ha conservat un fragment d'escala exterior, aïllada, que pertanyia a un cos de l'edifici desaparegut. El parament d'aquestes restes no difereix gaire del que es conserva a l'església, tot i que les cantonades són de carreus desbastats.[1]

Història

[modifica]

El monestir de monges benedictines de Santa Maria de Vilanera -també anomenat Santa Maria del Puig de Vilanera- fou fundat l'any 1328, per l'ardiaca de Besalú, Arnau de Soler, en el territori de la parròquia d'Empúries. Vers l'any 1412 ja no s'usava com a monestir i tots els seus béns els va heretar el convent de monges agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc de Peralada.[1]

Les seves restes es poden veure en el puig de Vilanera, molt a prop d'Empúries. Encara la gent de l'encontrada les assenyala com les ruïnes d'"un convent de monges". A la part alta del turó s'hi conserven les restes de l'església, i a prop s'han excavat un conjunt de 29 sitges, amortitzades entre els segles XIV i XV dC.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Santa Maria de Vilanera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2014].