Instal·lació de llançament de proves i míssils balístics Jabal Hamzah
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Base militar  | |||
| Construcció | A finals dels anys 50 del segle XX[1] | |||
| batalles | Guerra de Yom Kippur[2] | |||
| esdeveniments | Prova de míssils balístics de curt abast Al-Zafir i Al-Kahir[2][3] | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Estat | Egipte | |||
| Localització | a prop de Ciutat 6 d'Octubre i Ciutat Sheikh Zayed, Guiza, el Caire | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Forces Armades d'Egipte | |||
| Gestor/operador | Exèrcit d'Egipte | |||
La instal·lació de llançament de proves i míssils balístics es va construir a finals dels anys 50 del segle XX i és la instal·lació de míssils balístics més antiga del món en desenvolupament, situada a prop de Jabal Hamzah, a 62 km a l'oest i al nord-oest del Caire.[1]
Història[modifica]
Després de la derrota d'Egipte a la guerra araboisraeliana de 1948, Egipte va iniciar el programa de míssils i es va interessar pels míssils balístics després de la presidència de Gamal Abdel Nasser i la crisi de Suez de 1956, ja que la importància dels míssils balístics havia sorgit per penetrar l'espai aeri israelià.[3][4]
Egipte va intentar adquirir míssils balístics de la Unió Soviètica, però va fracassar i llavors Egipte es va centrar en el programa de coets propis que va ser desenvolupat per científics alemanys basats en la tecnologia alemanya de coets V-2, Wasserfall i la tecnologia de coets francesos Véronique el 1960.[3]
Durant els anys 50 del segle xx, Egipte va construir la instal·lació de míssils balístics Jabal Hamzah per dur a terme proves de foc.[1]
Cronologia d'esdeveniments a la instal·lació de míssils balístics de Jabal Hamzah[modifica]
- Juliol de 1962: quatre vols de prova exitosos de coets de combustible líquid d'una sola etapa de míssils balístics de curt abast Al-Zafir i Al-Kahir.[3]
- 23 de setembre de 1971: llançament del coet Al Kahir.[2]
- 6 d'octubre de 1973: llançament del coet Al Kahir.[2]
Descripció general[modifica]
El 2010, es va publicar una anàlisi utilitzant imatges per satèl·lit de fonts comercials que mostren que entre 2001 i 2009, les instal·lacions de Jabal Hamzah van experimentar un augment en l'activitat i l'expansió a mesura que van tenir lloc noves construccions, inclosa una nova plataforma de llançament de míssils i un edifici de processament horitzontal.[1][5][6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Bermudez Jr., Joseph S. «Pyramid Scheme: Egypt's Ballistic Missile Test and Launch Facility». Jane's Intelligence Review, 22, 2010, pàg. 48–52.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Jabal Hamzah». Arxivat de l'original el 19 novembre 2017. [Consulta: 3 setembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Egypt - Missile». James Martin Center for Nonproliferation Studies. [Consulta: 4 setembre 2014].
- ↑ Mellen, Cyndi. Lessons from Nuclear Reversal: Why States Reverse Ballistic Missile Policy (Tesi) (en anglès). University at Albany, State University of New York, 27 d'abril de 010, p. 13–14 [Consulta: 26 gener 2020]. Arxivat 4 de març 2016 a Wayback Machine.
- ↑ «Reports have Egypt upgrading ballistic missile facility», 09-02-2010. Arxivat de l'original el 18 d’abril 2017. [Consulta: 4 setembre 2014].
- ↑ Pollack, Joshua «BALLISTIC TRAJECTORY The Evolution of North Korea's Ballistic Missile Market». The Nonproliferation Review. Routledge Taylor and Francis Group, 18, 2, juliol 2011, pàg. 416. DOI: 10.1080/10736700.2011.583120. ISSN: 1073-6700 [Consulta: 4 setembre 2014].