Chonos
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Geografia | |
| Estat | Xile |
Chonos[1] és el nom genèric que s'utilitza per designar els grups indígenes nòmades que van habitar les illes i canals entre el sud de l'arxipèlag de Chiloé i la península de Taitao a la zona austral de Xile, des de temps prehistòrics fins a finals del segle xviii o èpoques més recents.
Eren nòmades i la seva principal activitat era la caça del llop marí, la pesca, realitzada pels homes i la recol·lecció d'algues i mariscs, realitzada per les dones; també criaven animals, gossos d'acord amb els escrits dels cronistes, i amb el seu pèl teixien toscs draps. Hi ha discussió sobre l'homogeneïtat ètnica d'aquests grups i del seu parentiu amb els alacalufes o kawésqar de més al sud.[2]
L'idioma chono, del que queden pocs registres, sembla que estava emparentat amb la llengua dels kawésqar i es creu que podria tractar-se d'un dialecte d'aquest.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Álvarez, Ricardo «Reflexiones en torno a las identidades de las poblaciones canoeras situadas entre los 44º y 48º de latitud Sur, denominadas “chonos”.» (en castellà). Anales del Instituto de la Patagonia. Serie Ciencias Humanas., 30, 2002. Arxivat de l'original el 6 d'octubre de 2013. pp. 79-86. Arxivat 2013-10-06 a Wayback Machine.
- ↑ Cárdenas, Renato; Montiel, Dante y Hall, Catherine. Los chono y los veliche de Chiloé. (en castellà). Santiago : Olimpho, 1991. 277 p..
- ↑ Clairis, Christos. El qawasqar. Lingüística fueguina. Teoría y descripción (en castellà). Valdivia: Estudios Filológicos, 1985.
| Lingua franca |
|
|---|---|
| Llengües indígenes vives | |
| Llengües extingides o en perill | |
| Famílies lingüístiques | |
Cursiva indica llengua morta | |
