Festival d'escultures de gel i neu de Harbin
| |||
| Tipus | festival  | ||
|---|---|---|---|
| Vigència | 1963 - | ||
| Interval de temps | 1963 - | ||
| Mes de l'any | gener i febrer | ||
| Localització | Harbin (RP Xina) | ||
| Estat | República Popular de la Xina | ||
El Festival d'escultures de gel i neu de Harbin (xinès simplificat: 哈尔滨国际冰雪节, pinyin: Hā'ěrbīn Guójì Bīngxuě Jié, en anglès: Harbin International Ice and Snow Sculpture Festival) és un festival internacional dedicat a les escultures de neu i gel que se celebra de forma anual al gener des de 1963. Es va interrompre durant la Revolució Cultural per continuar el 1985.
Característiques[modifica]
Harbin, capital de la província Heilongjiang, República Popular Xina, és una de les capitals culturals de gel i neu al món. La ciutat està situada al nord-est de la Xina sota la influència del dur hivern siberià La temperatura mitjana a l'hivern és de -16,8 °C i de 21,2 °C a l'estiu, si bé pot arribar a temperatures extremes hivernals de fins a -38,1 °C.
El festival comença de forma oficial el 5 de gener i dura un mes, no obstant això, si el temps ho permet, el festival comença abans i es perllonga més enllà de la data oficial de clausura. La tecnologia que s'empra per a l'elaboració de les escultures és molt variada, i va des del modern làser al tradicional fanal de gel.
Durant les dates del festival altres activitats populars són l'esquí alpí en Yabuli, natació hivernal en el riu Songhua i la mostra de fanals de gel en el jardí de Zhaolin.
El festival de Harbin és un dels 4 majors del món juntament amb el Festival de la neu de Sapporo, al Japó, el Carnestoltes de Quebec i el Festival d'esquí de Noruega.
A finals del 1999 es va obrir el Món de la Neu i el Gel, que des d'aleshores serveix com a seu parcial del festival.[1]
En l'edició de 2007 es va registrar en el llibre Guinness l'escultura de neu més gran del món, d'una grandària de 250 metres de longitud i d'un volum de 13.000 metres cúbics de neu. L'obra constava de dues parts, les Cataractes del Niagara i el "Encreuament de l'Estret de Bering" (que il·lustrava la migració de les Nacions Originàries del Canadà).
Construcció[modifica]
Per tallar els blocs de gel de la superfície del riu Songhua es fan servir; motoserres, cisells, piques, i altres eines.[2][3] També pot utilitzar-se aigua desionitzada per aconseguir escultures de major transparència.[4] També és freqüent servir-se de llums multicolor amb el qual guanyen en espectacularitat, especialment de nit.[5] Alguns dels motius fets en els últims anys han estat edificis de diferents països i estils o figures animals, humanes o místiques.[6][7]
Referències[modifica]
- ↑ Shengnan, Shang «Un paraíso de nieve y hielo en Heilongjiang». Instituto Confucio, 01-2016, pàg. 50-55.
- ↑ AFP. «Ice is money in China's coldest city». The Sydney Morning Herald, 13-11-2008. Arxivat de l'original el 2012-09-23. [Consulta: 26 desembre 2009].
- ↑ BBC. «In pictures: Harbin ice festival». BBC News, 06-01-2007. [Consulta: 26 desembre 2009].
- ↑ Zeitvogel, K. «Chinese-sculpted winter wonderland in Washington». AFP/Google, 18-12-2009. Arxivat de l'original el 2012-07-09. [Consulta: 26 desembre 2009].
- ↑ «Northern Chinese city embraces cold and ice». The State Journal, Frankfort, Kentucky, 22-12-2009. Arxivat de l'original el 2011-03-07. [Consulta: 26 desembre 2009].
- ↑ Taylor, A. «Icy days and nights». Boston.com/AP/Getty Images/AFP/Reuters, 09-01-2009. [Consulta: 26 desembre 2009].
- ↑ ; Lin, C-C.«Chinese Folk Art, Festivals, and Symbolism in Everyday Life». Phoebe A. Hearst Museum of Anthropology/University of California, Berkeley, 2005. Arxivat de l'original el 2005-11-08. [Consulta: 26 desembre 2009].