Vés al contingut

Andreu Casanovas i Cantarell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndreu Casanovas i Cantarell
Biografia
Naixement3 març 1803 Modifica el valor a Wikidata
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juny 1870 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
la Seu d'Urgell (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot, historiador Modifica el valor a Wikidata

Andreu Casanovas i Cantarell (Manresa, Bages, 3 de març de 1803 - La Seu d'Urgell, l'Alt Urgell, 13 de juny de 1870),[1] fou un prevere i historiador català.

Va estudiar al Seminari Conciliar de Barcelona, per a rebre a continuació l'ordenació sacerdotal l'any 1829. El 13 de juny d'aquell mateix any anà destinat com a vicari a la parròquia d'El Prat de Llobregat.[2] Posteriorment va esdevenir ecònom de Santa Maria de Sants, que llavors encara era sufragània de la parròquia del Pi de Barcelona. Amb el temps, l'any 1845, quan Santa Maria de Sants va adquirir categoria de parròquia, Casanovas va obtenir el càrrec de rector per oposició, en propietat, l'any 1846.[3] L'1 de maig de 1852, mitjançant un Reial Decret, Casanovas és nomenat canonge prelat de la Seu d'Urgell.[4] El mes d'octubre d'aquell mateix any fou elegit arxiver del capítol catedralici de la Seu. Més endavant, i també gràcies a un Reial Decret amb data de 9 de maig de 1856, a Casanovas i Cantarell li fou concedida la dignitat de cabiscol de la catedral d'Urgell.[1]

Pel que fa a la seva obra literària, és autor entre d'altres de la Memoria sobre la necesidad é importancia de construir una carretera desde Lérida á Seo de Urgel (impresa a Madrid l’any 1859),[5] de tres volums manuscrits sobre impressions d'un viatge que feu l'any 1849 per diversos països europeus, i també d'una Història d'Urgell, manuscrita i inèdita, i que mai arribà a veure publicada, ja que Casanovas va morir tot just acabada la seva redacció.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Planes i Ball, Josep Albert «Espais de la sociabilitat a la Seu d'Urgell del segle XIX». Interpontes. Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, núm. 4, 2016, pàg. 186.
  2. «De vicari al Prat a canonge de la Seu d'Urgell». Lannarie: singularitats del Prat de Llobregat, 05-01-2012. [Consulta: 14 juny 2021].
  3. «Andreu Casanovas i Cantarell». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 14 juny 2021].
  4. El Áncora, 14-07-1852, pàg. 6.
  5. La Ilustració catalana. Periódich quinzenal artístich, literari y científich, 15-10-1884, pàg. 4-10.