Vil·la de la Burguera
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Salou (Tarragonès)  | |||
| ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic | |||
La Vil·la Romana de la Burguera fou una gran vil·la d'explotació agropecuària romana que es troba a l'entrada del nucli urbà de Salou, des de la carretera de Vila-seca. Actualment es troba sota l'hotel "vil·la romana" i només queden unes restes de l'època romana, al jardí de l'hotel.[1][2]
Les excavacions en aquest nucli de Salou es van dur a terme entre els anys 2000 i 2002. Aquesta vila romana té característiques similars a altres documentades a l'àrea del camp de Tarragona. Les evidències més antigues corresponen a un graner de pedra datat del segle i aC,[3][4] però degut a una reforma duta al segle I dC van transformar l'assentament inicial en una vil·la de tipologia romana dedicada principalment a la producció de vi.
A partir de la segona meitat del segle ii, cap als inicis del segle iii, la vila va transformar-se en una vil·la de caràcter lúdic amb l'ampliació de la zona d'hàbitat i construcció d'un conjunt termal.
Parts de la vil·la:
- Les termes
- Els molins
- Les sitges
Fases en les quals es va excavar el jaciment[modifica]
Primera fase[modifica]
Durant la primera fase es van trobar l'habitatge principal de la vil·la, el qual es troba més elevat respecte a la resta de les altres parts.
Segona fase[modifica]
Durant la segona fase es van trobar restes d'una nova part rústica, construïda per a la producció vinícola i el terreny s'utilitzava a magatzem.
S'ha arribat a la conclusió que aquesta petita “indústria” no ha sigut la primera, sinó que és el resultat del pas del temps amb les diversos canvis i millores. No es pot dir una data concreta de cada reforma, però es pot afirmar que la zona dedicada a la producció vinícola va anar creixent.
Tercera fase[modifica]
Al llarg de la tercera fase es va descobrir un gran habitatge on es trobaven els senyors de la vil·la.
Quan s'edifica aquesta zona, es comença a transformar la vil·la, que passa de ser una "industria" de producció vinícola a un lloc residencial. Entre les instal·lacions excavades a la tercera fase es troben les termes
Quarta fase[modifica]
Durant la quarta fase es va arribar a la conclusió que les restes arquitectòniques començaven a ser reutilitzades. Gràcies a això es confirma l'inici d'un abandonament progressiu.
Cinquena fase[modifica]
Durant la cinquena fase es van trobar poques restes, majoritàriament van descobrir restes del que es creu que era la cuina.
Referències[modifica]
- ↑ «Catàleg de bens protegits Fitxa B-06». Arxivat de l'original el 2011-07-26. [Consulta: 22 febrer 2016].
- ↑ Mapa de Recursos naturals Diputació de Tarragona Vil·la romana de la Burguera
- ↑ Javier Arce; Bertrand Goffaux Horrea d'Hispanie et de la Méditerranée romaine. Casa de Velázquez, 2011, p. 188–. ISBN 978-84-96820-62-3.
- ↑ Fernández Ochoa, Carmen; Vv.aa.. El horreum de la villa romana de veranes (Gijón, Asturias). Primer testimonio material de los hórreos de Asturias. Editorial UNED, 18 abril 2013, p. 24–. ISBN 978-84-362-6629-0.
Bibliografia[modifica]
- Bosch, F.; Díaz, M.; Macias, J.M.. La vil·la romana de la Burguera (Salou, ager Tarraconensis): Avanç preliminar. Barcelona: Actes del Simposi: les vil·les romanes a la Tarraconense, vol.II. Lleida, 30 novembre 2007, p. 155-163.