Vés al contingut

Eròfils

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreEròfils

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorIorgos Khortatzis Modifica el valor a Wikidata
Llenguagrec cretenc Modifica el valor a Wikidata
PublicacióGrècia, 1637 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gèneretragèdia Modifica el valor a Wikidata

Eròfils és el títol d'una obra de teatre cretenca del segle xvii.[1] Escrita en versos polítics (de quinze síl·labes) alternats amb versos hendecasíl·labs en els fragments del cor, segueix el model de les obres italianes.

Argument

[modifica]

Filogonos assassina el seu germà per arravatar-li el tron i la vídua. Té una filla, Erofili (que dona nom al seu llinatge), la qual s'enamora secretament d'un general orfe. El pare, en assabentar-se, mana que el matin, ja que havia promès la seva filla a un rei d'un país veí. Després envia el seu cap i el seu cor a Erofili, qui se suïcida. El cor de donzelles vol la revenja i Filogonos mor al final de la tragèdia.

Anàlisi

[modifica]

L'obra consta de cinc actes i inclou, com era costum a l'època, interludis per alleugerir la tensió dramàtica. Respecta la regla de les tres unitats clàssica. Apareix l'espectre del germà mort per guiar el cor i fer justícia, de manera similar al fantasma del pare de Hamlet. El fet que siguin les dones del cor les qui finalitzen l'acció és una innovació que no estava present a Orbecche, l'obra que inspira la trama. El tema central de la tragèdia és la cobdícia i les conseqüències que comporta, ja que Filogonos anhela el poder reial i les seves riqueses i acaba mort després de destruir tota la seva família. Eròfils va gaudir de gran èxit a Creta i per això, a banda de les representacions íntegres, se'n van adaptar fragments per a la recitació oral popular.

Referències

[modifica]
  1. Puchner, Walter (1991), "Tragedy", dins Holton, David, Literature and Society in Renaissance Crete, Nova York: Cambridge University Press, pp. 129–158, ISBN 0-521-32579-X