Grec cretenc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El grec cretenc (grec: kritikí diálektos, Κρητική διάλεκτος o kritiká Κρητικά) és un dialecte de la llengua grega parlat per més de mig milió de persones a Creta, i per uns bastants milers més de la diàspora grega.

Aquest és el dialecte parlat per la majoria dels grecs de l'illa de Creta i pels emigrats de Creta a altres ciutats gregues, especialment a Atenes. Als principals centres de la diàspora grega, el dialecte es continua fent servir, principalment als Estats Units, Austràlia i Alemanya. A més, els descendents de molts musulmans que van ser expulsats de l'illa de Creta a principis de segle XX també el segueixen utilitzant. A Turquia, se'ls anomena turcs cretencs. Hi ha un altre grup de musulmans de Creta a la ciutat costanera d'Al Hamidiyah, Síria, i als territoris veïns de Líban.

Història i Literatura[modifica]

Les matinades (grec: μαντινάδες, paraula d'origen venecià) són parelles de rodolins improvisats que es canten durant la música de dansa. Solen tenir tema satíric o romàntic.

L'obra mestra de la literatura cretenca cultista és el poema èpic Erotokritos, escrit per Vitsentzos Kornaros (1553-1613) al voltant de 1600, que té més de 10.000 versos de quinze síl·labes que rimen en rodolins, i que narra les tribulacions de dos joves amants, Erotokritos i Aretousa, filla d'Hèracles, rei d'Atenes.

Després de la conquesta turca, a finals del segle XVII, van aparèixer les cançons clèftiques (grec: κλέφτες), que són romanços cantats sobre els fets dels bandolers grecs que vivien a la muntanya per fer la guerra de guerrilles contra els turcs (suposadament), o perquè havien fugit per deutes, revenges, o crims.

El grec cretenc conté influències d'altres idiomes, però sobretot en el lèxic ha incorporat paraules de l'àrab, del venecià i del turc.

  • La conquesta de Creta pels àrabs, de 828 a 961, de més d'un segle, ha deixat principalment topònims.
  • El domini de la República de Venècia, de 1205 a 1669, de gairebé cinc segles, ha deixat una forta influència en els topònims, i moltes paraules del venecià.
  • Amb el domini otomà, de 1669 a 1898, de més de dos segles, van entrar moltes paraules del turc.
  • Des del començament del segle XX, i amb l'evolució de la tecnologia i l'aparició del turisme, s'han incorporat paraules de l'anglès, el francès i l'alemany.


Característiques fonològiques[modifica]

  • Palatalització. El grec estàndard ja té una alternança al·lofònica entre les consonants velars ([k], [ɡ], [x], [ɣ]), i les seves parelles palatalitzades ([c], [ɟ], [ç], [ʝ]) que apareixen davant de vocals anteriors (/i/, /e/). Als dialectes del sud (Creta, Xipre), la palatalització arriba fins a les africades palatoalveolars ([tʃ], [dʒ], [ʃ], [ʒ]), per exemple [tʃe] versus estàndard [ke] per a la conjunció i, o la diferència més evident amb la freqüent paraula no que en cretenc sona ['oʃi] versus estàndard ['oçi].

Característiques gramaticals[modifica]

  • inda? en comptes de ti? En grec estàndard, el pronom interrogatiu 'què?' és ti. A Creta i a les illes Cíclades és inda.

Característiques lèxiques[modifica]

  • Ús de κοπέλι [ko'peʎi] ('nen, fill') i κοπελιά [kope'ʎa] ('nena, filla'), en comptes de les formes de l'estàndard αγόρι [a'ɣori] ('nen') i κορίτσι [ko'ritsi] ('nena').

Enllaços externs[modifica]


Història de la llengua grega
(vegeu també: Alfabet grec)
 
 
Protogrec (cap al 2000 aC)
 
Micènic (aprox. 1600-1100 aC)
 
Grec antic (aprox. 800-300 aC)
Arcadoxipriota | Àtic | Dòric | Eòlic | Jònic | Nord-occidental
Grec homèric | Antic macedoni (possible)
Koiné (a partir del 300 aC)
 
Medieval (330-1453)
 
Modern (des del 1453)
Dialectes: Capadoci | Cretenc | Demòtic | Griko salentino
Ievànic (judeogrec) | Katharévussa | Pòntic | Tsacònic | Xipriota